El primer dia del mes de juliol resulta que és el Dia Internacional de l’Acudit. Sabem que hi ha dies internacionals i mundials de pràcticament tot: de la Terra, dels llegums, els xiclets i les croquetes, de la ràdio, dels escacs, de la llengua dels signes, del turisme, dels asteroide, de les dones rurals, dels vols espacials tripulats, de la consciència, del Braille, de la Marmota... D’alguns d’ells i d’altres que aquí no esmento n’he anat parlant a través de les ones, alguns són per conscienciar i altres de caràcter més estrafolari.

I és que mai és mal moment per reivindicar des de les coses més importants a les més quotidianes: per això, avui ens endinsarem en la història de l’humor i la seva evolució al llarg del temps, i també parlarem dels beneficis de riure, que no són pocs!

Com en tants altres àmbits, la història de l’humor es remunta a l’època de l’Antiga Grècia, tot i que s’han anat descobrint documents gràfics i escrits en to còmic que podrien ser de l’Egipte de fa 4.000 anys. El filòsof Aristòtil tenia nombrosos escrits al voltant de l’humor i la sàtira, i és que alguns costums i comportaments humans són pràcticament tan antics com l’anar a peu.

Però això no vol dir que les temàtiques que anys enrere aconseguien treure un somriure o fer esclatar de riure els nostres avantpassats hagin de tenir el mateix efecte sobre els humans del segle XXI. De fet, el més probable és que la majoria de recursos i acudits no ens fan cap mena de gràcia i és que això ja passa amb l’humor d’ara i els de fa uns vint anys. Però el que sí que ha estat sempre l’humor és una bona estratègia per cridar l’atenció: a l’edat mitjana molts clergues utilitzaven figures i anècdotes pujades de to per captar els fidels mitjançant la diversió; i qui oblidaria els descarats trobadors o aquell home enganxat a un nas superlatiu..., l’humor i la sàtira són recursos per despertar l’interès del públic més indiferent i també una eina molt útil per identificar la salut d’una democràcia: un país on no podem riure públicament de les monarquies i les classes dominants és un país amb censura i repressió.

Així i tot l’humor és igual d’acceptat. I avui dia, més que mai, hi ha alguns límits inefables que no tothom respecta però que estaria bé no travessar. I és que quanta gent riu, ara, amb acudits que tenen l’epicentre en les dones a la cuina, en el sexe barruer, en els homes al sofà, o que fan referència a habitants de determinats pobles i races o que es riuen de les persones amb diversitat funcional? L’humor ho pot inundar tot, sí, però des del respecte: un acudit ha de fer riure i no generar malestar o fomentar discriminacions i desigualtats.

A tots ens venen a la memòria personatge i conjunts que tenen gags i acudits amb deixos racistes i masclistes, deixos que eren molt més comuns i evidents i molt menys mal vistos desenes d’anys enrere. Els prejudicis i els estereotips sempre han estat un recurs fàcil per a acudits i bromes de mal gust, que sovint l’únic que aconsegueixen és fomentar l’estigmatització i s’acostumen a camuflar sota el que coneixem per “humor negre”.

Avui dia no només el contingut dels acudits es modernitza, sinó que cada vegada hi ha més superfícies i plataformes inundades d’humor. Deixant de banda el llenguatge oral de l’inici dels temps, l’humor es plasmava en textos teatrals o de sàtira i es representava en vinyetes, escenaris i jeroglífics, en tenim mostres sobre pedra i paper. Però amb la modernitat i els avenços tecnològics podem trobar humor arreu: des de revistes, còmics i diaris, o la ràdio i la televisió i cinemes fins a infinites cadenes de correus electrònics, vinyetes i històries, vídeos curts o gifs (gràfics en moviment) a les xarxes socials.

Els temps canvien i, per sort, l’humor també. Us convido a buscar un moment cada dia per riure amb aquells acudits, programes, llibres i artistes que més us agradin, perquè riure és bo per a la salut mental, emocional i física. Ja ens ho deia en Oscar Wilde: “La humanitat es pren a si mateixa de manera massa seriosa. Aquest, i no cap altre, és el pecat original”.

I us recomano que busqueu a la vostra biblioteca els llibres “Riure per...” del recordat Carles Vives, recopilació d’acudits del seu programa. “Carles, i olé!