Sant Joan Baptista és l’únic sant que celebrem dos dies: un dia, la seva nativitat, i un dia, la seva mort (el que anomenem dies natalis, perquè la seva mort es considera el seu naixement a la glòria). Descomptant Santa Maria. Mare de Déu, la nativitat de la qual se celebra se celebra el 8 de setembre i la dormició, el 15 d’agost. I per descomptat el Nadal de Jesús i la seva mort en creu, el Divendres Sant, inesperable de la seva resurrecció, tres dies més tard.

Doncs, per què celebrem la nativitat de Joan? Alguns autors del segle IV situen la nativitat de Joan, el 24 de juny, en relació amb la Nativitat de Jesús, el 25 de desembre. Això ho explica el Tractato De solsticia et aequinoctia, concepcionis et nativitatis Domini Nostri Jesu Christi et Joannis Baptistae, de finals del segle IV atribuït a sant Joan Crisòstom. Aquest text posa el 25 de desembre com el dia del naixement de Jesús, el sol que ha de créixer, i el naixement de sant Joan el 24 de juny, en el sentit que ell ha de fer-se petit perquè vingui Jesús (la nit de sant Joan és la més curta de l’any, i a partir del 25 de juny començarà a escurçar-se el dia). Segons l’evangelista Lluc 1. 26, Joan Baptista fou concebut sis mesos abans que Jesús; per aquesta raó el naixement de Joan fou fixat, en el segle IV, en el 24 de juny. Dos solstici, dos naixements, dos equinoccis, dues concepcions (25 de març: Jesús; 24 de setembre: Joan Baptista).

Consultant sant Agustí en el Sermó 287, que és un veritable tracta de cosmologia diu: “Avui Joan ha nascut, a partir d’aquest dia els dies es van fent més curts; el 25 de desembre el Crist neix, en aquets dia, els dies van essent més llargs”. Sant Agustí, citant Joan Baptista diu: “Cal que jo minvi i que ell creixi”.

A Catalunya existeixen moltes dites referents a sant Joan. Avui recordarem les que, fruit de l’observació del creixement del dia i de la nit a l’estiu, han popularitzat certes festes del santoral. Per exemple: “Per Nadal, un pas de pardal; per sant Esteve, un pas de llebre; per Ninou, un pas de bou.” I “Per la Mare de Déu d’agost: a les set és fosc”, aquesta última relacionant la dada del 15 d’agost amb la pèrdua d’una hora de llum des del dia 24 de juny.

I acabarem novament amb sant Agustí al Sermó 190: “Tingueu, doncs, aquest dia (de sant Joan) per un dia solemne; no com els infidels a causa del sol visible, sinó a causa d’aquell que ha fet el sol.”