Els catalans, com molts pobles d’Europa i de les riberes de la Mar Mediterrània, sempre hem celebrat el solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any. Fa milers d’anys, els nostres avantpassats aquest dia retien culte al sol i a les forces naturals, festejant comunitàriament la fi de la collita. L’adveniment del cristianisme no pogué desplaçar aquest ritus pagà i el recobrí amb l’advocació de Sant Joan.

En l’època del nostre major esplendor nacional, els nostres reis abonaren aquesta festa popular, que ja no celebraven tan sols els pagesos de la ruralia, sinó també els gremis ciutadans. La festa de Sant Joan passà a formar part, així, del nostre bagatge cultural com un dels trets que ens configuren com a catalans. Tant és així que suprimida -com els gremis i totes les institucions catalanes- per Felip V, en el primer memorial de greuges que els síndics de la Corona d’Aragó (1760) enviaren al rei d’Espanya, ja hi figura el seu restabliment.

A la Renaixença, amb el redescobriment de les nostres formes de cultura popular s’estudià i propagà tot allò que es relaciona amb aquest dia. Verdaguer participà en aquest nou esplet de la festa.

Pensem que és dia festiu tot i que no és dia de precepte religiós ni cap commemoració política estatal.

El segle XX i l’actual XXI, al cúmul de significats comunitaris, festius i màgics, pensem que a la revetlla, amb coca, i al costum d’anar a veure sortir el sol (reminiscències de l’àpat ritual del solstici d’estiu) s’hi afegeix la motivació patriòtica explícita. Maragall i les figures capdavanteres d’aquell moment impulsen la celebració de Sant Joan com a diada d’afirmació de la germanor dels catalans i de la voluntat de recobrament de la Pàtria.

Una coordinadora de les entitats culturals, juvenils i esportives d’arreu dels Països Catalans, despès d’àmplies consultes populars i debats, va acordar l’any 1980 de celebrar Sant Joan, el solstici d’estiu, coma Festa Nacional dels Països Catalans.

I així es va fer. A nombrosos pobles i barris de les nostres ciutats es van constituir comissions de la festa, que van celebrar-la de mil maneres diverses, segons les circumstàncies de cada lloc i posant-hi la imaginació que caracteritza les iniciativa populars, tots units per l’esperit de la crida per la Festa Nacional. La participació va ser extraordinària i la col·laboració de tothom, des de les cases comercials fins Ajuntaments, ho van fer possible.

I així, ara, cada any, des de fa dies, es prepara a cada lloc l’arribada de la Flama del Canigó i que arribi a tots els racons de la nostra geografia l’esclat i el ressò que tots volem. Entre tots fem gran la Festa Nacional dels Països Catalans.