Avui, 10 de juny del 2026, s’escau el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Nascut a Reus, el 25 de juny de 1852. Fill d’un calderer s’enamorà de la geometria i saltà a Barcelona i estudià arquitectura fins a introduir-se amb facilitat en grups del seu gremi amb qui compartia afinitats religioses i de caràcter patriòtic. Treballava bé i tenia relació amb un mecenes com Eusebi Güell, o senyors com Vicens, Calvet, o Batlló. Treballava amb gent acomodada, perquè el tema era que Gaudí buscava sempre la perfecció i volia ser un home perfecte, per això lluitava i treballava molt.

Fruit d’aquestes amistats pogué suplir a Francesc de Paula Villar, autor de la cripta de la Sagrada Família i s’encarregà de la construcció del temple de la Sagrada Família, alfa, omega i obsessió absoluta a la seva realització que només va poder veure la façana del naixement.

L’obra arquitectònica gaudiana, va des d’Astorga a Barcelona, el mapa de la seva obra és patent durant la seva trajectòria, amb especial afany en els anys vuitanta del segle XIX, quan la seva energia cap a la maduresa li concedeix un estat de gràcia en detalls, formes i experimentació, de la Casa Vicens al Palau Güell.

La seva obra civil, del Park Güell a la Pedrera, se la classifica sense connectar-la de manera contundent amb el Modernisme. Entre els objectius d’aquest Any Gaudí, que s’aniran veient al llarg d’aquest any destaquen la difusió de la figura i l’obra d’Antoni Gaudí, des del punt de vista artístic, científic, acadèmic i innovador; també donar a conèixer les diferents obres, interconnectant-les entre si, tot donant una visió global del procés creatiu i evolutiu de l’artista.

El 30 de novembre del 1925, Antoni Gaudí va veure culminada la primera de les divuit torres que havia projectat per al temple de la Sagrada Família. La torre de Bernabé s’alçava per primer cop davant els ulls de l’arquitecte i de la ciutadania. Gaudí sabia que no podria acabar ell sol aquest temple i, per això, va deixar construïda una torre perquè la gent veiés la grandesa del projecte i els seus deixebles la continuessin. Aquesta torre és el símbol de l’inici tangible d’un somni compartit per generacions. Aquest any, 2026, es vol retre homenatge a l’arquitecte que va concebre un projecte capaç de fusiona art, enginyeria i natura en un llenguatge arquitectònic únic i amb vocació universal.

“La torre de Bernabé, la primera de les torres, amb les seves espitlleres i graons en forma de cargol, amb la seva vocació per convertir-se en un immens altaveu de la música que vindria del seu interior, i del murmuri procedent de l’exterior, en aquest intens ball entre la fe i el poble. Entre el possible i el somiat. Entre el sòl, el mar, la muntanya i el cel. Per a major glòria de Déu...i dels homes.” Carme Munté Margalef (Catalunya Cristiana, 30-XI-2025).

Cal imaginar la felicitat que devia sentir l’arquitecte aquell 30 de novembre del 1925 en mirar el cel i descobrir, resplendent a ple sol el mosaic de la creu i la “B” majúscula de l’apòstol en direcció al Mediterrani. “Qui goig”, diuen que va xiuxiuejar en contemplar-la.

El 7 de juny del 1926 Antoni Gaudí va sortir a peu del recinte de la Sagrada família en direcció a Sant Felip Neri, Va travessar el passeig de sant Joan i la Diagonal, va baixar pel carrer Bailèn i va arribar a la Gran Via. Havia de creuar-la i continuar pel carrer de Girona, però en aquell oment no s’adonà que venien dos tramvies en sentits oposats i caigué atropellat sota un d’ells, el número trenta, que havia sortit de la plaça de Tetuan en direcció al Passeig de Gràcia i va ser confús com un vagabund Tres dies després, dijous 10 de juny, moria a l’Hospital de la Santa Creu, l’hospital dels pobres de Barcelona. El seu enterrament tingué lloc dissabte dia 12 de juny. Tenia quasi setanta-quatre anys.

Al seu funeral acudiren milers de persones. Ens queda la seva obra, el seu record i la seva espiritualitat, per això se li ha dedicat aquest any 2026, com l’Any Gaudí.