Sempre ha estat partidari de l’anàlisi com a arma de combat contra la perplexitat o el dubte. Li funciona, li va funcionar des que va aprendre a descompondre l’oració gramatical en les seves parts, mirant de distingir els substantius dels adjectius i aquests, al seu torn, dels adverbi o els verbs, etc. Li sembla útil esbrinar què era cada cosa i, més tard, quan va arribar a l’anàlisi sintàctica, la funció que exercien a la frase (subjecte, complement directe, etc.). Desmuntar una oració per tornar a muntar-la era com desmuntar i muntar la realitat a fi de digerir-la. La paraula anàlisi a adquirir de seguida per a ell una connotació màgica. Gràcies a aquesta, els significats del món es desplegaven davant l’entesa amb la facilitat i la gràcia amb què s’estenen les barnilles d’un ventall davant els ulls.

Quan llegeix atentament els resultats d’una anàlisi clínica, que divideix la salut en hemoglobina o eritròcits, en monòcits o neutròfils, o eosinòfils i basòfils, per donar explicació dels símptomes, sent que el mer fet d’entendre és alleujar, Ell mateix ha estat, durant anys, l’objecte de la seva anàlisi, portada a terme en un divan des del qual establia associacions lliures que de vegades es cordaven per donar forma al sentit. Per crear sentit. D’allà ve també que hagi apreciat tant, al llarg de la seva vida, les anàlisis polítiques.

Surt a caminar escoltant per la ràdio les primeres tertúlies del matí. Però tots els comentaris, d’un temps ençà, li semblen deficients per previsibles. Escolta darrere seu la perplexitat, quan no el pànic, dels que els executen de manera mecànica, aplicant fórmules convencionals que no funcionen perquè el món s’ha tornat ja inanalitzable. Això és el que creu que senten els experts, impotència, això és el que li transmeten, de manera que torna a casa més confús del que va sortir. Sol resoldre-ho llegint poesia que, lluny d’atenuar el desconcert, l’ajuda a habitar-lo, que no és poc. Consulta el poeta espanyol, distingit amb el premi Cervantes el 2006, Antonio Gamoneda, que en un dels seus poemes rellegeix aquests versos: “No sé quién soy./ Escucho mi respiración en la oscuridad”.