Avui, dimecres, 3 de juny del 2026, se celebra el Dia Mundial de la Bicicleta, una jornada proposada per l’ONU per fomentar l’ús d’aquest vehicle, que, malgrat el pas dels anys, no ha perdut vigència i és un aliat davant els reptes del canvi climàtic.

Després d’un segle de dictadura del cotxe i els vehicles de combustió, les autoritats busquen alternatives per combatre el col·lapse de les ciutats i la contaminació. I una vegada més, la bicicleta ha aparegut per entrar a contribuir a millorar els efectes del canvi climàtic.

Ara se la considera una opció plausible per substituir els cotxes en la mobilitat urbana, als seus orígens va sorgir per ocupar els llocs dels cavalls. La idea va ser d’un inventor alemany nascut a Karlsruhe, el 1785, anomenat Karl Drais. Ell va viure en primera persona la complicada situació que va patir l’Europa central els primers anys del segle XIX: Primer Napoleó va arrasar-ho tot amb l’intent de conquerir el continent i després, per si una guerra no fos prou desgràcia, el 1816 el volcà indonesi Mont Tambora va entrar en erupció. Tot i ser a l’altra banda de món, la potència de les seves emissions va causar uns núvols de cendra tan grans que van afectar el clima mundial. Com que les partícules en suspensió tapaven el sol, les temperatures van ser anormalment baixes i el 1816 apareix als llibres com l’Ant Sense estiu. Tot plegat va tenir efectes devastadors per l’agricultura i la ramaderia i, entre altres coses, va provocar una gran mortalitat de cavalls perquè no hi havia farratge per alimentar-los.

En aquells moments els èquids eren el principal mitjà de transport i la seva disminució suposava un problema., Karl Drais va crear una estructura de fusta amb dues rodes, una mena de bicicleta però sense pedals només pensada per agilitzar l’acció de caminar. I va tenir èxit. Tant que, tot i batejar-la com Laufmaschine (màquina de córrer, en alemany) tothom va acabar anomenant-la draisina.

La fama del vehicle va saltar fronteres i va arribar a França i Anglaterra. Allà van fer un model més sofisticat i elegant que es va posar de moda entre els homes de classe alta. En terrenys plans aquelles màquines de 22 quilos havien agafat fins a 13 quilòmetres per hora! Es consideraven autèntics genets de la modernitat i per això van rebatejar l’invent de l’alemany com a dandy horse. Potser sí que eren més elegants els genets que els que circulen amb bicis i patinets per les voreres d’avui dia, però ja causaven les mateixes molèsties als vianants i les autoritats van prohibir aquell caprici de senyors rics.

El segle XX va ser la centúria de les fàbriques, els engranatges, les bieles i el moviment, i aquella dèria pels mecanismes va arribar al món de les dues rodes. De mica en mica es va anar imposant la idea de millorar la dandy horse, construint -la amb uns pedals a la roda del davant. S’havia acabat de córrer, ara només era qüestió de pedalar. El nom també va canviar per convertir-se en velocípede.

Durant la dècada del 1870 gràcies al desenvolupament de la indústria metal·lúrgica se’n van poder construir els primers models sense haver de recórrer a la fusta. Això féu abaratir costos i arribaren a més butxaques. Es va descobrir que amb la roda del davant més gran, s’anava més de pressa sense haver de pedalar tant. Això obligava a anar enfilat més amunt, acostumats els genets a muntar a cavall i de passada com que tothom els veia, era símbol de modernitat i progrés. Igual que ara.

La gran expansió de la bici com a mitjà va arribar amb l’anomenada safety bicicle. La va inventar John Kemp Starley el 1885, al dissenyar un model de dues rodes iguals i amb una cadena connectada a la posterior.