El carrer de la Raseta o carrer Raseta era un antic camí entre la carretera i el rec. Era un dels nous passos de les aigües fluvials, un rierol que creuava la carretera a l’alçada d’on actualment és la plaça de la Bàscula.

Era una torrentera que recollia les aigües pluvials dels turons de sobre mateix de la vila, per on avui es troba l’escola Castell Ciuró. Davallava per un vessant de fort pendent i en arribar a baix, creuava la via del tren per un pas soterrat encara existent i tot seguit irrompia per un costat de la plaça de la Bàscula, on s’afegia l’aigua de les pluges, que des de l’estació del tren, baixava pel carrer del Carril. Després creava la carretera i per una sinuosa raseta oberta entre canyars i terrenys cultivats, abocava l’aigua al rec.

En anar construint més cases al llarg de la carretera i arribar a aquest indret on transcorria la raseta, es va tenir molta cura de respectar i no obstruir aquest antic camí obert de les aigües. Els antics edificis de la carretera, un a cada costat de la raseta, que ocupen els números 58 i 60 de l’av de Barcelona, com a parets laterals segueixen rigorosament l’esbiaixat i sinuós camí de la raseta.

En aquells primers anys, aquest sinuós i estret curs de la raseta era, el camí per on els carros i els pagesos anaven als camps de cultiu del riu. Durant un temps, però, també va ser molt utilitzat per carreters que transportaven gènere a Barcelona des de poblacions de l’altre costat del riu. Quan els carros havien passat el recordat pont del riu, aviat es desviaven de la carretera i per un camí passaven pel desaparegut pont de la Cadena i seguien per la raseta, per on sortien de nou a la carretera, després d’haver salvat el peatge que, l’any 1863, encara hi havia establert, a l’alçada de l’actual passeig de Pi i Margall.

Quan posteriorment aquesta raseta per al pas de les aigües es transformaria en carrer, no s’alinearia mai amb un traçat recta i tots els edificis que s’anirien construint seguirien respectant el seu recorregut natural, motiu pel qual aquest estret carreró ha tingut sempre aquest sinuós traçat.

Avui asfaltat i amb el clavegueram que absorbeix les aigües pluvials, ha perdut la funció de raseta que havia tingut antigament, si bé, malgrat tot, ha donat nom al carrer.

Si continuéssim per la av. de Barcelona des d’aquest punt, pràcticament a mig camí de la riera Mariona, encara sorgiria un altre petit rierol que en aquest indret creuava la carretera per arribar al rec. Aquest també recollia les aigües pluvials dels turons de sobre mateix i des de l’indret de l’actual de l’escola Castell Ciuró, per un altre vessant de fort pendent, arribava a baix, continuava entre terrenys cultivats i passava la carretera fins arribar al rec.

Si continuéssim carretera enllà aviat es troba la riera Mariona i ja al final de la vila, la més important riera de Bonet, totes dues, avui dia estan canalitzades.

El carrer de la Raseta té dues parts ben diferenciades: la primera, des que neix a l’av. de Barcelona fins a comunicar-se amb el carrer del Canal de la Infanta, on desguassaven les seves aigües, travessa el Parc del Pont de la Cadena, continua creuant el carrer de Felip Canalias, el passeig de Pi i Margall, carrer de Lorca i acaba en el carrer del Pont de Quinze Arcades.