La història ens explica molt poc què va passar amb les institucions catalanes després de l’execució del president Lluís Companys pel règim franquista i el retorn de Josep Tarradellas. El nom de Josep Irla Bosch és poc o gens recordat, va assumir el càrrec de President de la Generalitat l’octubre del 1940.

Nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1876, es va dedicar al comerç marítim i a la producción de taps, les dues principals activitats econòmiques de la zona abans que el turisme ho devorés tot. Els empresaris d’aquell temps era gent de classe mitjana políticament vinculada al republicanisme federal. Aquella ideologia no pretenia només acabar amb la monarquia, sinó que veia en el canvi de règim una oportunitat per millorar la societat a través de l’educació, la justícia social i la llibertat. A més, es considerava que en una república federal els catalans veurien respectada la seva identitat. Irla als 29 anys ja era alcalde de la seva localitat. El mes de març del 1931 va néixer Esquerra Republicana de Catalunya. Una vegada proclamada la 2a República, Irla va ser elegit diputat de les Corts constituents.

Quan el 1936 va esclatar la Guerra Civil era diputat del Parlament de Catalunya. La institució va intentar mantenir la seva activitat malgrat l’avanç de les tropes franquistes. L’1 d’octubre del 1938 es va celebrar el darrer ple abans de marxar a l’exili i es va elegir una nova mesa amb Irla com a president.

Com gairebé totes les personalitats compromeses amb la República, el 1939 va creuar la frontera per refugiar-se a França. Però allà tampoc no estaven segurs. L’ocupació nazi i l’esclat de la Segona Guerra Mundial van fer impossible organitzar una estructura estable malgrat els esforços de les institucions republicanes a l’exili. I llavors, hi hagué la detenció i mort de Companys.

Segons l’article 44 de l’Estatut de Catalunya, si la presidència de la Generalitat quedava vacant, l’havia d’ocupar el president del Parlament. Així, automàticament, el 15 d’octubre de 1940 (el mateix dia que fou assassinat Lluís Companys), Irla es va convertir en el 124è president de Catalunya.

En aquells anys corria el rumor que Franco havia enviat una llista amb els noms de les personalitats republicanes exiliades que volia que fossin detingudes i extradides pels nazis. Davant d’això, molts van aconsellar a Irla que marxés a Amèrica, però va preferir quedar-se per ser més a prop de Catalunya. Hi havia l’esperança que els aliats acabarien amb la dictadura franquista, fins i tot, l’any 1945 va crear un petit Govern per si arribava aquest moment. Però ben aviat es va veure que Franco era acceptat per la comunitat internacional.

El desànim es va apoderar dels exiliats. Tot i això, Irla es va esforçar per mantenir viva la institució ni que fos simbòlicament. Els polítics republicans cada vegada eren més gran i tenien pocs recursos. El 1954, “vell, cansat i malalt”, com va escriure ell mateix, va presentar la dimissió. En una reunió dels parlamentaris supervivents celebrada a Mèxic, es va elegir Josep Tarradellas Joan. Irla va morir el 1958 qua estava a punt de celebra el seu 82 aniversari.

Irla és l’unic president que ha ocupat el càrrec sense poder posar mai els peus al Palau de la Generalitat. Per això, com a gest simbòlic, quan les seves despulles van tornar de l’exili, abans de rebre sepultura definitiva a Sant Feliu de Guíxols, van ser rebudes oficialment pels presidents Pujol i Barrera i el fèretre va descansar una nit al Palau de la Generalitat. Això passava el dia 23 d’octubre del 1981.

El passat 20 de març de 2026, al Saló d Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya s’inicià la commemoració del 150è aniversari del naixement del president Josep Irla.