Revisant els arxius de l’Associació d’Amics del Museu, he trobat un retall del Diari de Molins de Rei (Novembre 1999), amb motiu d’una exposició a ca n’Ametller “Guerra Civil i postguerra a Molins de Rei” i de les Jornades sobre la Guerra Civil i el franquisme, on quatre protagonistes de la guerra exposaren testimonis valuosos sobre la nostra història recent. Foren quatre els fills de Molins de Rei que exposaren les seves vivències. Maria Magdalena Bonamich, Lluís Pons, Joan Font i Eulàlia Montfort.

Maria Magdalena Bonamich i Lluís Pons van viure des de diferents punts de vista la contesa bèl·lica. Unes perspectives diverses per l’edat i pel context social, però ambdues prou exemplificadores del que van ser uns anys d’escassetat i d’abusos des d’ambdós bàndols en conflicte. Al principi, durant l’inici de la guerra, i al final, amb la presa de la vila per part de les tropes franquistes, el 1939. Molins de Llobregat, nom de la vila en temps de guerra, no va patir molt els enfrontaments militars ja que gairebé no va ser objectiu de bombardejos, només a la fàbrica Samaranch, ni va ser víctima de cap batalla per la conquesta del que aleshores era un dels municipis més importants i populosos de la comarca, juntament amb Sant Feliu i Cornellà.

Una jove estudiant universitària d’estudis bibliotecaris va ser testimoni del que va suposar la guerra. Maria Magdalena va resumir la seva experiència en sis aspectes que li van quedar gravats. “Vaig viure la guerra amb molta por que qualsevol dia les milícies piquessin a la porta i se te’n portessin, i aquesta por no te la podies treure fins al final” explicà. Vivia llavors amb la seva família al carrer Major, al costat de la farmàcia. Un dels fets que més la va sobtar va ser l’escassetat que hi havia a la vila un any després d’acabar la guerra (1940). Amb tristor recordà com la dolenta alimentació que patia la gent va fer que algunes persones emmalaltissin: “eren èpoques terribles perquè la gent agafava la malaltia de les guixes (un tipus de llegum) perquè era pràcticament tot el que es menjava, i això provocava una dolència que feia que algunes persones, amb el temps, caminessin amb deficiències, i avui encar en tenim exemples”.