Els primers antecedents del Museu de Molins de Rei els podem cercar a finals del segle XIX.

A la seu de la Joventut Catòlica, del carrer de Sant Miquel, el sector cultural de la entitat va crear un departament museu o s’exposaven objectes del camp, de la numismàtica i la ceràmica, com també de peces curioses.

Amb els anys, aquest sector cultural de la Joventut Catòlica va anat desapareixent i probablement les col·leccions foren recuperades pels seus propietaris.

En la primera època del segle XX, al col·legi Sant Miquel hi havia una sala amb diverses seccions on hi havia mostres de mineralogia, flora, geologia, zoologia invertebrada i vertebrada, etc., que a més de servir per a l’ensenyament pedagògic del col·legi, els dies festius estava oberta tant als alumnes com a altres curiosos. Amb l’enderrocament del primer edifici al carrer Pintor Carbonell, es perderen bona part d’aquestes mostres.

El Grup d’Amics Studi va ser el veritable pioner en la formació del que avui entenem com a museu a Molins de Rei.

El Grup Studi va ser un grup dissident sorgit de la Joventut Catòlica que tenia la seu en un local cedit, al número 20 del carrer de Dalt (actualment Enric Granados). L’edifici en qüestió desaparegué amb l’ampliació del col·legi Sant Miquel.

L’activitat desenvolupada en aquell centre va ser en tot moment cultural. A la casa hi havia unes sales d’exposició de diverses peces arqueològiques vilatanes, ceràmica, pintures i exemplars bibliogràfics curiosos. S’hi feien exposicions, homenatges i lectures d’obres inèdites d’autors de Barcelona.

L’agrupació Grup Studi portava una gran activitat. Cal recordar l’organització d’una mostra de ceràmica catalana i una exposició dedicada al pintor molinenc Miquel Carbonell (1925) -que va ser visitada per Ramon Folch i Torres, director general de Museus-, com també l’exposició de dibuixos de Joan Amat (1928).

Quan l’agrupació va deixar les seves activitats, excepte algunes peces de propietat particular, la resta va passar a formar part del futur museu de la vila.

Després de la Guerra Civil (1936-1939), durant el franquisme no hi havia a Catalunya cap organisme capaç d’aglutinar les accions i de dur a terme una política global de museus. La vitalitat de la societat civil catalana, en canvi, fa sorgir nombroses accions puntuals arreu del país: municipis, particulars, entitats i grups culturals, parròquies...inicien col·leccions i creen nous museus. Aquesta pluralitat d’iniciatives constitueix sovint un símptoma de resistència cultural, d’afirmació i de salvaguarda de la identitat col·lectiva.

Però, per la mateixa naturalesa o condició de les iniciatives completament mancades d’estructures com a fruit d’esforços estimables però isolats, es configura un conjunt de museus caracteritzats per dificultats greus, sobretot per la precarietat de la seva dotació, que en la majoria dels casos no permet ni tan sols les mínimes condicions de conservació i seguretat.

A Molins de Rei, la iniciativa va correspondre a un dels homes més singulars a la història del municipi dels principi del segle XX: Enric Madorell i Claramunt.