Aquesta font té un doll d’aigua intermitent. Quan hi ha sequera és eixut, però en èpoques de fortes pluges va rajant, encara que no sempre. La paret frontal i la bassa són de totxo, alguns pintats de groc. Esta situada a la riba dreta de la riera de Vallvidrera. On vessa les seves aigües, ja a la vall baixa de la Rierada i molt a prop de la masia de can Rabella. La font  del Jan fa més de quaranta anys que va ser construïda i des d’aleshores que l’aigua li ve canalitzada per dins d’un hort que hi ha al seu darrere, on està situada una mina d’aigua amb una caseta, a l’interior de la qual hi ha l’antiga font de la Granota, ara ja en desús. Malgrat tot, aquesta antiga font de la Granota té una construcció molt elaborada, formada per una paret de pedra vista en la qual els diferents colors de les pedres i la seva col·locació donen forma a les parts de la font. Hi destaca una figura de granota, de la qual agafa el nom, una figura de lleó i la volta d’entrada a l’antiga mina, que es netejava periòdicament. La mina d’aquesta font rep les aigües d’un torrent que neix 1 km més amunt, molt a prop de la font de les Escletxes, ja en el terme del Papiol, que baixa en paral·lel al camí de can Puig. 

Seguint  el que dèiem abans, en arribar a la mina de la font de la Granota, l’aigua sobreeixia i es va decidir desviar-la fora de l’hort cap a l’actual font del Jan.

En tota aquesta zona, com a la resta del parc de Collserola, el bosc ha anat colonitzant els espais agrícoles abandonats. Així i tot, entre les masies de can Rabella i can planes encara es manté alguna petita activitat agrícola a nivell testimonial. Avui dia, i sense anar massa enrere en el temps, costa d’imaginar com devia ser el paisatge d’aquest lloc quan els conreus s’enfilaven en feixes pels vessants. Però un cop que ja la vegetació s’ha escampat de manera natural, s’ha de tenir present que, sota unes mateixes condicions ambientals generals (latitud, clima), hi ha variacions locals  importants (microclimes) que determinen l’existència de tipus diferents de vegetació.

Així, vora la font d’en Jan, on hi ha la riera de Vallvidrera i alguns  torrents amb ambients obacs, es creen unes condicions per a l’existència d’una vegetació caducifòlia i més tendra, en contraposició a uns centenars de metres més enllà, en zones més eixutes i orientades al sud, on s’han instal·lat les pinedes que produeixen una gran quantitat de llavors. Això sí, en el sotabosc d’aquestes pinedes, si ens hi fixem bé, veurem que cada vegada més agafen protagonisme l’alzina, el roure o l’arboç per la capacitat que tenen de rebrotar.. ja fa molts anys que l’explotació del bosc no és rendible i que l’atapeïment de la massa forestal en la seva evolució natural evolucionarà cap a l’alzinar.

Discreta a la paret la font ha donat aigua
per omplir el cantiret i també fer la bugada.
Pel seu gust especial la salamandra hi fa estada.
Raconet de dolça paupera aquell que vol trobar-la.