Quina sensació era en obrir un armari i veure aquelles papallonetes, les arnes, en un vol circular i feixuc, incapaces d’emprendre la fugida encara que se les convidés a fer-ho obrint-los les finestres de bat a bat.

Pot ser que hi hagi persones que no hagin  vist mai una arna ni tan sols  n‘hagin  sentit a parlar mai, perquè ara parlar-ne és parlar d’una bestiola d’una altra època. De color tirant a marró, com les velles fotografies en sèpia. Era precisament en els últims dies del mes de juny, encavalcat entre les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, quan s’aprofitava a les cases per fer neteja d’armaris i guardar les mantes als prestatges superiors amb boletes de càmfora, perquè a les papallones nocturnes els fascinava la llana en un temps en què la gent tenia molt poca roba. Un sol vestit, per als diumenges i els enterraments. Pot ser que a la gent més gran que ens escolta recordin l’anunci de la marca Polil, en què un abric, habitat per un home invisible amb barret, observava estupefacte la destrossa que li havia causat el corc tèxtil al folro de quadres: un forat mortal i groc a l’altura de l’esquena amb la següent llegenda: “Protege Lanas y Pieles. POLIL CRUZ VERDE”. Amb el pas dels anys, el genial abric de detectiu, obra del cartellista  català Josep Artigas el 1948, es va convertir en una icona de les misèries de la postguerra. Pobres, però molt nets dintre del que es podia. A més d’aquest producte, Cruz Verde  tenia altres potingues, tots feien  un desagradable olor d’hospici.

L’arna, un insecte del passat. Com l’aigua de litines i el bigoti fi d’alferes provisional d’un temps en què n’hi havia prou amb una trucada oportuna, des d’un telèfon negre de baquelita per solucionar qualsevol problema o per demanar un favor, sempre que el que estigués a l’altra costat del fil telefònic tingués influència en aquell règim dictatorial i el que truqués fos “adicto al régimen.”

Ara sentir parlar de les arnes pot semblar d’un altre temps. Potser el transcurs del temps sigui únicament una sensació enganyosa i, en realitat, no ens hàgim mogut. Tal vegada, ara no tenim aquells arnes, però hi ha moltes altres arnes que no ens envaeixen els armaris, però sí que ens envaeixen en la nostra vida diària, cívica i política perquè en el seu moment, no es va fer bona neteja. Quant de Polil s’hagués hagut de posar per eradicar-les.

En la situació actual, creiem que és necessari fer neteja a fons, no només dels armaris, també dels estaments i institucions perquè el que hi hagi dins no estigui ple d’arnes que malmeten tot allò de bo que tenim al nostre voltant. Haurem de demanar a Cruz Verde, “la marca experta en antipolillas que ha unido sus fuerzas con Raid, el líder mundial en insecticides para combatir eficazmente las polillas de tu hogar”, aquest  potent antídot  per atacar aquest vol circular  de les noves arnes que, només veure-les, ja pensem com ens hauran deixat el nostre interior, ple de forats. I potser, per entre ells, se’ns haurà escapat la il·lusió. I l’ànima.