Creu que la vegada que va passar més calor en la seva vida va ser anant a segar al camp del seu pare, amb aquell sol de justícia. Tot just sortir de casa, ja de bon matí, pensava que es quedaria fregit allà mateix, incapaç d’aguantar aquella xafogor, un acalorament que semblava arrancar del terra la pols del camí, que el deixava sense respir ja en aquelles hores matineres. No sap ben bé com va aconseguir a aclimatar-se a la vida de pagès, i per això ara s’infon ànims en les tòrrides nits, quietes com un bol d’oli, pensant en aquella calor del mes de juny. No corria ni un bri d’aire.

L’altre dia llegia en els papers un reportatge sobre l’insomni crònic, que pateixen almenys quatre milions de persones. La Societat Espanyola de Neurologia estima, a més, que el 48% de la població adulta no gaudeix d’un son de qualitat; és a dir, tenen dificultat per quedar-se adormits o bé per dormir com els angelets. En el seu cas, va a ratxes, però els crònics, pobres, es desesperen. Voltes i voltes sobre el matalàs. Una excursió a la nevera. un pipí. Posa la tele, baixeta. Un lexatín. La comèdia de la valeriana. A vegades fa gimnàstica. Altres llegeix. Si es reenganxa amb la lectura, sí que la fa bona. Ell mateix es diu que recordi la calor a l’hora d’anar a segar.

La resplendor dels fanals es cola tènue al dormitori, com una gasa ataronjada. Mira el sostre. En la penombra ambarina s’entreveu una sargantana que desafia la gravetat de cap per avall, gràcies als dits globosos, proveïts de filaments adherents. És difícil distingir la natura a la ciutat. S’hi fixa bé. No es tracta d’una sargantana, sinó d’un dragó, també conegut com a drac de la paret, un dels habitants silenciosos de les nits d’estiu. Es devia colar pel balcó. O pel pati. El més gros del cas és que ha perdut la cua, algú l’hi ha amputat. ¿Poden viure sense cua aquests bitxos?

Encén l’ordinador a la cerca de respostes. Si vol aprendre a dormir, ara sí que va bé. Resulta que el dragó (Tarentola mauritanica) es desprèn de la cua com a mecanisme d’autodefensa. Si el molesten, si se sent en perill, el dragó mou frenèticament la cua per evitar que l’atac es dirigeixi al cap o al tronc. Arribat el cas, es desfarà de l’apèndix, en un comportament conegut com a autonomia caudal.

Després de la tallada, la cua continua remenant-se per distreure el depredador mentre el rèptil emprèn la fugida. Perdre per guanyar, no és mala estratègia. La cua triga a regenerar-se uns 60 dies. En això, ajagut al llit, el fa pensar en els polítics. Si guanyen, mouen la cua sense complexos, si la perden, segueixen la tàctica del dragó: Escapar-se de responsabilitats, ja tornaran a aconseguir a tenir tot el cos polític a punt per una altra aventura. En el fons, la vida es resumeix en això, pèrdues i esperes.

Amb aquests pensaments circulars en la nit insomne, la nit se li fa encara molt més llarga...