Hi havia una vegada un rei molt trist que tenia un servent. El servent del rei era molt feliç. El rei no aconseguia explicar-se com el servent era feliç vivint de prestat, vestint roba vella i alimentant-se de sobres dels cortesants. Quan es va calmar, va trucar al més savi dels seus assessors i li va explicar el que l’amoïnava. El savi li va explicar que el servent no estava en el cercle del 99. El rei no entenia aquella explicació. Llavors, el savi li va voler mostrar amb fets. Així el rei podria entendre quin era el secret d’aquest cercle, el rei estava fins i tot disposat a perdre un servent excel·lent.

El savi va demanar al rei que tingués preparada una bossa de cuir amb 99 monedes d’or, ni una més ni una menys. Durant la nit van anar fins a la casa del servent i li van deixar la bossa de cuir. Quan el servent es va llevar al matí, va veure la bossa al costat d’una nota: “Aquest tresor és teu. És el premi per ser un bon home. Gaudeix-lo i no expliquis a ningú com l’has trobat”. Llavors va obrir la bossa i hi va descubrir totes les monedes. Va anar fent piles de deu en deu per comptar-les fins que va arribar a 99. El servent va entrar en còlera cridant: “M’han robat”. Va pensar que 99 monedes eren molts diners, però que li faltava una moneda. Noranta-nou no era un nombre complet, mentre que cent sí que ho era.

El rei i el savi es miraven l’escena per la finestra.

El servent va guardar les monedes a la bossa i la va amagar perquè ningú més en sabés res. Parlava en veu alta, dient-se a si mateix que havia de treballar dur per aconseguir la moneda que li faltava. Després d’aconseguir la moneda  no necessitava treballar més, ja que amb cent monedes es podria considerar un home ric. Va començar a calcular el temps i l’esforç que li costaria guanyar la moneda, decidit a seguir el seu pla. Havia entrat en el cercle del 99. Durant els mesos següents el servent es va mostrar desagradable i sempre estava de mal humor. Així és que el rei va decidir acomiadar-lo, d’aquesta manera mai podría tenir-ne 100.