L’oli és un producte tan essencial que fins i tot la saviesa popular n’ha tret molt de suc, tot i que les seves assenyades sentències ancestrals han passat a fatals fraus actuals, en el qual al simple oli de pinyolada se li ha fet més mal que una pedregada amb el greu daltabaix per al sector i risc per a consumidor. Tot per martingales especulatives a remolc de les olives. Avui dia, en molts supermercats i grans àrees es ven com oli d’oliva extra verge, un producte d’una qualitat inferior. Ja s’ha començat a multar algunes empreses perquè fan molt de mal a aquells sindicats agraris on sí que trobarem el vertader oli d’oliva extra verge, de premsada freda.

Entre les frases catalanes en trobem algunes que donen a entendre molt bé el que fa l’oli dintre dels actes humans. Quan un assumpte “s’ha estès com una taca d’oli”, molt costarà que torni a ser “una bassa d’oli”, perquè el cas “es porta l’oli”. I no es resoldrà “posant oli en un llum”, perquè “qui remena l’oli els dits s’unta”, passarà de “taca d’oli” i farà “pudor d’oli cremat”, “ja hem begut oli” i, després de perdre’n credibilitat, tots en quedarem tocats.

A Molins de Rei també es cultivava l’olivera de la varietat arbequina i el 1863 encara n’hi havia 12 hectàrees. És natural que el Museu hi hagi elements propis de l’oli, com els càntirs de terrissa, un setrill molt original, llums d’oli i també un cofí d’espart per recollir la pinyolada, avui tan desprestigiada per no quedar-ne ni suc ni bruc, de manera que s’ha perdut la virginitat total. I tot, com he dit al principi, per l’especulació i l’engany.

Els meus orígens venen de terres on l’olivera és un símbol de pau, on les oliveres es consideren part de la família pagesa. I em dona molta alegria veure que en jardins i cases n’hi ha de plantades, però el que em fa sentir trist és veure com aquelles oliveres velles són trasplantades per a un gaudi personal egoista, quan es poden escollir oliveres noves que, a mida que passi el temps, formaran part del nostre entorn i aniran creixen igual que els seus propietaris. I deixeu-vos de la nova moda d’arrodonir les seves branques. La naturalesa, per ella mateixa, ja adorna sense aquestes mutilacions.