Noia galana i florida;
amb el vano ventador 
refresca la meva vida 
i aviva el meu foc d’amor.

Josep Font, 1950

Els vanos no ha passat de moda i que són el millor airet de l’estiu. Mèrit afegit davant les noves tècniques de climatització ambiental i d’una elegància especial. Doncs bé, s’escau que en un dels plafons del Museu Municipal, espai carrer Pintor Fortuny, 55 se n’hi exposa una magnífica col·lecció. Avui, part d’ella, també s’exposa a ca n’Ametller. Vanos de totes mides i decoracions, de singular bellesa.

Noves tècniques ambientals combaten la calor: és l’aire condicionat, tot i que l’excés de refrigeració tingui efectes negatius. Però l’ús dels arcaics vanos  no ha estat del tot arraconat i ha mantingut el seu peculiar distintiu i gràcia personal. I, en certa manera, fins han guanyat en entitat cultural. En els diccionaris del 1938 i també del 1977, potser per un excés de puritanisme gramatical, només acceptaven la paraula “ventall”, per considerar el nom de “vano” com una expressió vulgar; quan en realitat dient “ventall” el terme es confonia més abans que ara amb l’estri usat per ventar, generalment, el foc de la cuina, també visible a la cuina del Museu.