Avui, dia 11 de febrer del 2026, se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que s’ha convertit en una data assenyalada al calendari per reivindicar el paper de la dona en aquest camp. Un dia que serveix com a altaveu per recordar i descobrir nombroses científiques que durant molts anys no han tingut la visibilitat ni el reconeixement merescut. Segons dades de l’Organització de Nacions Unides (ONU), menys del 30% d’investigadors científics són dones. A Espanya, les dones ocupen el 25% de les places de catedràtiques d’universitat i professores d’investigació al Centre d’Investigacions Científiques (CSIC).

En l’última publicació del Ministerio d’Educación y Formación Profesional, Igualdad en cifras MEPF 2020, entre altres informes, posa de manifest la diferencia que existeix a l’hora d’elegir estudis, amb una baixa presència de les dones en les disciplines de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). En els graus i màsters universitaris hi ah poques dones matriculades en carreres relacionades amb Enginyeria, indústria i construcció (28,5%) o en Informàtica (12,9%), i moltes en Educació (77,7%) o Salut i Serveis Socials (71,4%).

Diversos estudis assenyalen que els estereotips de gènere són la raó principal per la qual la presència de dones en la ciència és més reduïda. La falta de models femenins dins del sector és un punt clau que s’ha de combatre. La presència de la dona en la ciència és més necessària que mai, ja que és fonamental comptar amb tots els talents perquè puguin aportar la seva visió.

No estem acostumats a veure dones recollir un premi Nobel. Des del 1901, l’han guanyat tan sols 54 dones enfront a 871 homes. I la majoria de dones que l’han aconseguit, s’han alçat amb el Nobel de Literatura o de la Pau.

Inconscientment, els estereotips de genère afecten la percepció que poden tenir els nens i nenens sobre les seves habilitats i capacitats. De fet, l’estereotip que les dones no tenen capacitat per dedicar-se a la ciència segueix sent present i és la raó per la qual moltes noies rebutgen la idea d’escollir la branca de ciència. Per això és important fomentar la vocació en les nenes des de petites. Vivim en un món on la tecnología cada vegada està cobrant més protagonisme i molts llocs de treball en el futur estaran enfocats a carreres de ciència com la intel·ligència artificial o el bigdata. És important que les nenes puguin identificar-se des d’ara mateix amb científiques rellevants per evitar un futur masculinitzat.

Al llarg de la història, moltes dones han vist com els seus enginys quedaven enterrats o no rebien el degut reconeixement. En honor a aquestes figures extraordinàries, els avenços de les quals ens han facilitat la vida, recordarem aquí cinc grans inventores que no es van rendir davant la desigualtat i amb un llegat que mereix ser recordat.

Flossie Wong-Staal va ser la primera científica que va clonar el virus d’immunodeficiència humana (VIH) i va determinar la funció dels seus gens, cosa que va contribuir a comprobar que el VIH és la casua de la sida.

Shirley Ann Jackson, una de les seves contribucions més grans és la invenció del cable de fibra òptica que connecta els sistemes de comunicació del món.

Lyda D. Newman dissenyà un raspall per a cabells més resistent i durador. Va ser el primer a introduir les cerres sintètiques, les dones negres per fi van tenir un producte adequat als seus cabells.

Olga D, González-Sanabria va desenvolupar la tecnologia que va permetre fabricar les bateries de llarga durada de níquel i hidrogen que utilitzen a l’Estació Espacial Internacional.
Letitia Mumford Geer. Abans de la invenció de les xeringues hipodèrmiques, els sanitaris feien servir xeringues que s’utilitzaven a dues mans. La irrupció de l’invent d’aquesta infermera va revolucionar i transformar el món de la sanitat i la medecina, ja que va facilitar directament el treball de metges i infermers.