La Vella Quaresma és un ninot de paper retallat que sovint representa una senyora d’avançada edat que va carregada amb una cistella de verdures en un braç i amb l’altra mà agafa un bacallà dessecat. Ah!, i per sota de les faldilles, si surten set cames.

La vella Quaresma simbolitza el període de setmanes que separen la finalització del cicle del Carnaval fins arribar a la Pasqua (de dimecres de Cendra a diumenge de Pasqua de Resurrecció de Jesucrist), època durant la qual l’Església disposa que siguin dedicades a la Quaresma.

La Quaresma és un interval de temps que el calendari litúrgic cristià dedica a l’abstinència de menjar alguns queviures en record als quaranta dies de dejuni que Jesús va viure al desert.

Antigament, durant la Quaresma, es mantenia una dieta alimentària amb especial cura a no consumir carn. D’aquí que es penjava un ninot a la cuina perquè així vigilava que els infants no mengessin res indegut.

De forma popular, la Vella Quaresma és coneguda amb diversos noms als Països Catalans, com ara: la Bacallanera o la Sarraïna al Principat; la Patorra al Roselllo i, entre d’altres, a les Illes, la quitxalla l’anomenen S’àvia Corema o Sa Jaia Corema.

La Vella Quaresma és molt representada en la imatgeria popular impresa i té una funció de calendari per mitjà de les cames ens duu a Setmana Santa. L’actualització de la Vella Quaresma té variants locals, però amb trets comuns. Cada setmana se li arrenca o talla una cama i quan arriba al final és cremada igual que el seu predecessor, el Carnestoltes. D’aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament el període quaresmal.

En alguns llocs, quan s’arriba a la meitat de la Quaresma, (a la quarta setmana), serren la vella per la meitat.

Hi ha representacions antigues de la Vella Quaresma fetes per gravadors, mitjançant tècniques com ara la xilografia o, més tard, la litografia o la calcografia. Hi havia també una representació més senzilla, amb una simple silueta de paper de diari.

Com a reclam de venda, les peixateries i parades de pesca salada feien un calendari similar al de la vella amb un bacallà sec en què penjaven set bacallanets petits o set arengades.