L’Esther, aquella tímida joveneta pigada amb cua, enamorada del futboler Juanito, amb la seva llançada amiga Rita, el mala peça de Doreen, la seva germana Carol, la seva mare viuda i el seu padrastre policia, va conquistar i va deixar la seva empremta nostàlgica a diverses generacions de joves dels anys 70 i 80 des de tebeos de Bruguera com Lily, on es va començar a publicar el 1974. 

El 29 de maig del 2013 vaig donar a conèixer aquest personatge, amb el títol Esther y su mundo, a través d’aquestes ones i al cap d’un any, el 2014, l’Esther va fer 40 anys (i per mes senyes avui  és una infermera divorciada amb una filla adolescent), i la seva creadora, la dibuixant Purita Campos (Barcelona,1937-2019), continuà mostrant fins a la seva mort el seu orgull pel personatge. “L’Esther és com una filla, forma part de mi, vaig estar  gairebé 20 anys amb ella. De joveneta jo era tan tímida com ella, m’hi sentia identificada. Ara continuo sent tímida, però ja passo, ja era hora? Però també m’hauria agradat ser com ella” i viure en un món que tenia poc a veure amb l’Espanya tardofranquista i poca cosa la qual l’Esther i les seves aventures van portar aire fresc. “Aquí  no es vivia així. Ella ens va ensenyar una Anglaterra on les noies sortien de nit i anaven a festes, nois i noies junts, cosa que aquí era impensable. Aquesta llibertat enganxava.

La il·lustradora Purita Campos quan va començar a dibuixar-la no s’havia imaginat mai que l’Esther es podria fer gran, que continuaria amb ella 20 anys després. L’editorial Ediciones B va aprofitar que l’Esther complia 40 anys per reeditar la col·lecció completa, que en aquests moments continua als quioscs i llibreries  amb els 25 àlbums que van sortint periòdicament, en una cuidada reedició en què s’ha millorat molt el color. Una bona ocasió per recuperar un dels còmics femenins més reeixits.

A més, Purita Campos, va treure al mercat al mateix temps la novel·la Esther  cumple 40  (Espasa), juntament amb Carlos Portela, guionista amb qui continuà treballant en tres nous llibres de la sèrie Nuevas aventures de Esther.

L’autora evocava com de petita dibuixava i ajudava la seva mare modista fent figurins de moda: “També en vaig dibuixar per a una  empresa en què no em pagaven perquè deien que així aprenia”, fins que el seu germà va conèixer Manuel Vázquez, el murri i polèmic però genial creador de Las hermanas Gilda, i li va dir que portés els seus dibuixos a l’editorial  Bruguera que ell la rebria. I així ho vaig fer, i a l’arribar a l’editorial Víctor Mora va dir: “¡Però si no el veiem mai per aquí! Però va veure els meus dibuixos i va dir que comencés l’endemà mateix”. Allà va ser una noia entre homes. “Em deien:¿Que bé que ho fas per ser dona!, i ho odiava, però no gosava dir-los res. El masclisme sempre m’ha molestat”, explica Purita, a qui després d’anys com a il·lustradora i professora de dibuix els reconeixements van trigar a arribar (Medalla al Mèrit de les Belles Arts 2009 i Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona 2013).

El guionista Carlos Portela, en fer la recuperació de l’Esther en la novel·la, volgué recuperar la dècada dels 80. Per a ell va ser una  dècada molt divertida. Una època d’explosió. Si més no a Espanya. I el seu objectiu fou rememorar el que els agradava en la infància, perquè hi ha moltes coses que ja no existien: “o les recordem o se les emportarà per sempre el vent”, assegurava Portela i jo, en aquest petit espai radiofònic, procuro també recordar-les. 

Mai deixaré de treballar, tinc lumbago però continuo treballant; em dóna vida. Si et quedes mirant la tele al sofà...no...Mala assumpte”, afirmava qui va ser una de les primeres dones dibuixants de còmic que van despuntar en un món on durant dècades la fama se la van emportar els seus col·legues masculins.
Purita Campos, creadora d’Esther morí el  dia 19 de novembre del 2019, però ens ha quedat la seva obra.