Dies enrere, mentre es dutxava, va sentir per la ràdio a un comentarista que comentava una notícia sobre la poca capacitat de recordar, que s’associa amb l’edat. Ell, sovint té problemes per recordar noms. Noms de persones que han estat companys seus en el treball, d’amics de tota la vida, de familiars propers, d’actors, d’escriptors o títols de llibres. No són problemes que hagin sorgit ara, en arribar a la cinquantena. Ja li costava recordar als quaranta (i als trenta), sobretot d’allò que no li interessava gaire. La seva excusa era, que tantíssima informació emmagatzemada, ell no podia dedicar una micronèssima de cervell a recordar coses sense importància, i que no era el mateix que en la vida hagués tingut contacte amb un nucli petit o, com ell, que havia tingut un món més ampli. De manera que tancà la dutxa i prestà atenció a l’article que li havia enviat un amic psicòleg, arran d’una sessió terapèutica per veure d’on venien aquells lapsus.

Segons l’article, “quan un no recorda noms o telèfons, tendeix a pensar que la seva potència  mental està minvant i no és així. El que succeeix és que, a mida que passen els anys, un acumula més dades i els examina més curosament. Sí que hi ha cervells que es deterioren, però, en  general, en envellir, el focus  d’atenció sobre les coses s’amplia. Per això resulta més difícil quedar-se amb detalls com un nom”.

Més endavant, l’article era molt extens, continuava dient que “en estudis en el que es demana a les persones que llegeixin textos que de sobte es veuen imterromputs amb paraules o frases inesperades, els adults de més de 60 anys reaccionen més lentament que els estudiants universitaris. Aquests s’obren pas a través del text a gran velocitat i sense preocupar-se per les paraules fora de lloc. La gent gran va més lenta, fins i tot quan les paraules tenen a veure amb l’assumpte del que es parla. Això indica que no ensopeguen amb la informació extra, sinó que l’assimilen i la processen. Quan després es féu a ambdós grups preguntes sobre les paraules fora de lloc, les persones grans respongueren molt millor que els joves. (…) Les persones grans, en haver retingut totes aquestes dades extra, solucionen millor els problemes: poden transferir, d’una situació a una altra, tota la informació que han absorbit. (…) Aquesta aptitud aporta grans avantatges en el món real, on no està sempre clar quina informació és o serà important. (…) De fet, aquest ampli arc d’atenció permet a la gent gran saber més que els joves sobre una situació i sobre el missatge indirecte del que està succeïnt…”. 

És a dir, que no estava desencaminada l’excusa -seva i de bastants coneguts- de què amb tanta informació emmagatzemada un no pot dedicar el cervell a recordar coses sense importància. Per cert, quan sortia de la dutxa, es va trobar amb el seu fill que estava esmorzant a la cuina i li digué:

-Pare, ahir no vas trucar al banc perquè fes la transferència a la uni. 

-Espera Jordi, abans no te’n vagis, recorda-m’ho.