A dos quilòmetres i mig del centre de Santa Cristina d’Aro es troba el monestir cistercenc de Santa Maria de Solius. Fundat l’any 1967, actualment hi ha una comunitat de sis monjos de l’Orde del Císter, entre ells, Jaume Gabarró i Canals, nascut a Molins de Rei, l’any 1944. Tal com explica Pau M. Duran a la publicació Catalunya Religió, núm. 33 (Febrer-Març 2025), Gabarró confessa que va descobrir la seva vocació cristiana de ben petit, dins el si de la seva família.

De molt jovenet, va descobrir la seva vocació sacerdotal cap als 10 anys. Va ingressar al Seminari Menor de la Conreria i mentre cursava el primer curs de Teologia amb 20 anys, allò  que semblava una primitiva vocació sacerdotal va evolucionar també cap a una vocació monàstica i va entrar al monestir de Poblet: “Hi vaig estar mig anys com a postulant, i a continuació un any i mig com a novici”. Després Gabarró  ha de tornar a casa. “Estava a punt de professar amb tota il·lusió, i finalment no vaig poder fer-ho”, recorda; “aleshores vaig tornar a casa i, gràcies que els pares em van rebre molt bé, amb naturalitat”.

Davant aquesta realitat, va decidir passar un temps i començar a treballar -just abans de fer el servei militar a Melilla-. En aquest període exerceix una altra de les seves vocacions, l’amor a la llengua. Comença a treballar com a corrector a Barcelona, havent après de forma autodidacta el català. Aquesta tirada a les lletres li ve de família, perquè “la meva àvia materna, Montserrat Pujol, era poetessa”. De fet, Gabarró és autor del llibre Des del Monestir, publicat el 2023 pel Centre de Pastoral i Litúrgia.  

Gabarró no va deixar mai de sentir la crida de la vida cenobítica, tot i haver hagut d’abandonat de moment aquest estil de vida. Providencialment, el vespre del 20 de gener de l’any 1967, l’abat de Poblet, Edmon Garreta, acompanyat de tres monjos, van arribar a la parròquia de Santa Agnès de Solius amb una voluntat decidida: la fundació d’un nou monestir cistercenc. Gabarró, que sempre havia estat vinculat al Císter, va veure en aquesta nova fundació “una oportunitat per a ser monjo, en aquest nou monestir”. Aquesta vinculació amb el nou monestir va ser tan immediata que Gabarró va plasmar les primers fotografies en la seva màquina dels primers quatre monjos  fundadors de Solius.

Durant la conversa amb el periodista Pau M Duran, li explica que han tingut i tenen els monestirs amb comunitats monàstiques com a punt de referència on cercar el contacte amb la transcendència: “Els monjos mantenim el caliu i alimentem la torxa lluminosa de la fe. Si hi ha un monestir, la seva presència és un referent que crida les persones a acostar-se a cercar Déu. Actua com un far”.

El treball, dia a dia, de la vida de Gabarró, ocupa un important lloc en la seva vida. “Ésser monjo cistercenc  vol dir comprometre’s a un esforç constant de recerca de Déu, créixer en la pràctica de totes les virtuts cristianes, com la caritat”.