¿Com serà aquest mes d’abril? Em fa la impressió que, des de fa temps, les estacions han deixat de ser serioses –o potser mai no ho han estat-. En qualsevol cas, la cultura popular ha creat sobre la primavera uns tòpics persistents. I els poetes s’han llaçat, des de fa segles, a cantar la primavera.

S’ha de reconèixer que ho han fet amb tanta exaltació que sovint han caigut en el ridícul. “La natura que, una vegada més, és jove i feliç”. Atribuir sentiments a la natura és una barbaritat. Només un poeta que no tingui por a fer el ridícul pot escriure que “Mientras haya en el mundo primavera ¡habrá poesia!. Si hagués de triar alguns versos em decantaria per aquells que va escriure Antonio Machado que els encerta quan escriu “La primavera ha venido/ nadie sabe como ha sido”.

Potser sí que, a vegades, la primavera es presenta de cop. De sobte, l’aire ha passat de la fredor a la tebior. ¿De sobte? Em penso que no és així. En general, sembla que la primavera es vagi infiltrant, a estones, a dies, en els colors de la natura i en les nostres pells, d’una manera imperceptible, però que es va notant. Però un dia ens traeix, fa un pas enrere, i trobem a faltar la roba prima que ens havíem tret de sobre.

La primavera és una estació amiga del relativisme, que no aspira a ser dogmàtica, com, en teoria, ho són l’estiu i l’hivern. La primavera té inseguretats, els dubtes i també l’encant de l’adolescència.

Una estació és un lloc d’estar, i la primavera és una estació que no s’ajeu còmodament en el sofà de l’any, com qui ja té la feina feta. No és així. Hi ha un punt de neguit, en l’abril. Fins a l’edat mitjana, l’abril era representat per un noi que duia flors a la mà. Nosaltres també seguim aquesta tradició el dia de Sant Jordi amb l’ofrena de la rosa a la persona estimada.

Esperem que el senyor Abril estigui de bon humor en aquests dies que iniciem i, si ha de ploure, que ho faci respectant el nostre dia tan assenyalat. Ja sé que no em podrà complaure, però per demanar-ho que no quedi. Ah! senyor Abril, feu el que hàgiu de fer, són molts els que demanen aigua en arribar aquestes dates. Potser he estat una mica egoista. Disculpeu. Sigueu benvingut.