Amb els grans magatzems va somiar la classe mitjana. Aparadors enlluernadors, prestatgeries atapeïdes, preus aviat per a  gairebé tothom: una revolució econòmica, social i cultural.

La invenció de les rebaixes, el mes de la llar, la democratització de la moda i el naixement de l’obsessió per ella, la consagració dels nens com a objecte comercial, la venda per catàleg i correu més d’un segle abans d’Amazon... Tot això i molt més és el que la humanitat deu als grans magatzems. Aquesta psicologia va atrapar molt aviat a la burgesia i a la qual van aspirar immediatament les incipients classes mitjanes, una línia invisible que unia els nounats aparadors amb els articles disposats als taulells directament per al consumidor i amb el seu moneder. Primer París, Londres i Nova York, d’allà a tot el món, a Espanya una mica més tard.

Aquests temples de consum que encara ens continuen convidant a entrar i comprar amb l’exposició d’articles de tota mena, va crear necessitats: els anuncis de treball, de les condicions laborals a mitjans del segle XIX; la publicitat, de com van sorgir les noves i irresistibles tècniques de venda; les portades de revistes, de com van influir en la premsa, amb la multiplicació del nombre de revistes femenines amb les seves cròniques i les seves làmines en color, que reproduïen  els models i però també donaven la informació d’on es podien adquirir.

Els grans magatzems  era lloc de reunió per als burgesos que compraven i per a les classes mitjanes i baixes que miraven. El model econòmic se sostenia sobre dos pilars: les vendes massives i el flux constant d’articles, res que no ens soni a les actuals cadenes de moda ràpida, tot depenent de la fabricació en sèrie, que permetia abaratir els costos i renovar constantment els productes.

Va aparèixer el calendari anual que amb variacions s’ha mantingut fins els nostres dies: gener, el mes blanc; febrer, guants i perfumeria; març, les novetats de primavera; abril, confecció; maig, tovalloles; juny, tovalloles de platja i vestits de bany; juliol, rebaixes; agost, equipament escolar i per a la caça; setembre, catifes i mobles; octubre, novetats d’hivern; novembre , vendes d’ocasió, i desembre, regles i joguines.

Si les joguines han existit des de l’antiguitat, durant el segle XIX adquireixen un rol predominant i gràcies a la fabricació en sèrie estan a l’abast de la majoria de les llars. La seva arribada als grans magatzems se situa a la dècada del 1870. A partir del 1880 es mantenen a la venda tot l’any. I amb els nens arriben  les mares, l’autèntic objectiu: lleixes i departaments atapeïts  de regals, de naixement, aniversari, comunions, fi de curs,, i Nadal, convertit ja en la festa reina de les vendes. Res que no veiem als grans magatzems avui.

El Siglo (1881) i el Sepu –“Quien  calcula, compra en Sepu”, diverses generacions encara els recordem, també Galerías Preciados i El Corte Inglés. Els grans magatzems van arribar al nostre país a finals del segle XIX, unes dècades més tard que a França. Almacenes El Siglo van ser els primers el 1881; la seva ubicació a la rambla dels Estudis/Xuclà i la seva luxosa arquitectura els va popularitzar ràpidament. Tot va desaparèixer amb l’incendi que va devorar l’edifici el dia de Nadal del 1932. Un altre incendi tingué lloc  a finals del 70.

Des del 1925, Barcelona va disposar d’altres grans magatzems, El Águila (1925). L’edifici feia honor al seu nom  ja que els cinc pisos estaven coronats per una àguila de bronze desplegant les ales. Un incendi el 6 de juny del 1981 el va destruir. Almacenes Capitol (1929), Can Jorba (1926), Galerías Preciados i El Corte Inglés (1943).  Ja en aquells temps, moltes botigues no van poder resistir l’omnipotència dels grans magatzems.