Quan arriba el 25 de desembre, els llibres litúrgics donen a aquest dia el nom de “Solemnitat del Naixement del Senyor”. En català trobem la forma popular abreujada: “Solemnitat de Nadal”. I les normes generals sobre l’any litúrgic no ens en diuen gaire més: “Nadal és el temps de la memòria del naixement del Senyor i la de les seves primeres manifestacions”.

Encara que deuen ser pocs els que no saben que el 25 de desembre és Nadal, sovint, davant d’aquesta data, n’hi ha que es pregunten: ¿Per què el 25 de desembre? ¿Com ho sabem que va néixer el 25 de desembre? ¿És, aquesta, la data en què cada any cal celebrar el “natalici” de Jesús.

La resposta és senzilla. De fet, no se sap, Quan va néixer Jesús no es feien “partides de naixement”. El primer calendari de les festes de l’Església  de Roma de que es disposa, de l’any 354, ja assenyala per al 25 de desembre: “Crist neix a Betlem de Judea”. I els Pares de l’Església grega, com sant Joan Crisòstom, introdueixen, a mitjan segle IV, la festa de Nadal. Ho feren pensant que aquesta era la data real.

Dintre de l’Església catòlica  no volen admetre que una festa del paganisme fos substituïda amb una de cristiana. Reconeixen que el 25 de desembre se celebrava la festa del solstici d’hivern, la festa del Natalis invicti, del sol que començava a créixer. Així com també cal dir que el culte al Sol era molt estès i molt celebrat. Un culte que havia arribat fins als costums cristians com ho testifica la pràctica cristiana de pregar vers l’Orient, d’on neix el sol. L’Església, diuen, no va substituir una festa per altra, sinó que va insistir que, per als cristians, Crist és la llum veritable i que la mateixa Escriptura compara amb el sol: “Ha posat dalt del cel un pavelló per al sol, i el sol en surt com un espòs de la cambra” i a Malaquies es llegeix: “Per a vosaltres que reverencieu el meu nom, brillarà el sol de la justícia”.Aquest títol, Sol justitiae el trobem aplicat a  Crist del dels començaments del segle III.

Hi ha altres versions del perquè Nadal s’escau el 25 de desembre. Aquesta data podria correspondre amb la data jueva del 25 del mes de quislev, data en què Judes Macabeu va purificar el temple de Jerusalem i va restaurar el culte l’any 164 aC. Aquesta interpretació subratllaria que la data del naixement de Jesús significaria que, al mateix temps que amb ell naixia la llum de Déu en la nit hivernal, tenia lloc amb tot veritat una consagració del temple: la que es feia realitat amb l’arribada de déu fet home a la nostra terra.

Sigui quina sigui la veritat històrica, cal que tinguem present que, davant del naixement de Jesús, tot i que ens trobem davant d’un fet històric i, per tant, no celebrem  una data que ha fet història, sinó que se celebra que el Fill de Déu s’ha fet visible en carn humana, perquè els homes puguin arribar a conèixer i veure Déu tal com és. Això és el Nadal. Totes les altres hipòtesis són interessants, però no fonamentals.

Per acabar, citaré a dos homes de l’Església: Sant Lleó el Gran ens diu que “el naixement de Crist és el naixement de la pau” perquè amb el seu naixement  els cristians ens trobem al començament de l’obra de la nostra redempció, que ens dóna la veritable pau, la de la reconciliació de Déu amb nosaltres. O bé, sant Isidor de Sevilla que ens diu que el Nadal “és la visita que Déu ha fet als homes”, visita que hem de preparar amb tots els honors. Preparem-nos per rebre’l, com es reben les vistes desitjades.

Per avançat, bon Nadal!