Avui, 17 de desembre, es compleixen 36 anys que s’emetia el primer episodi de The Simpsons a la cadena Fox el 1989, del que es pot considerar l’estrena i posada de llarg del que va acabar esdevenint una de les grans icones de la cultura pop de finals del segle XX i encara avui s’emeten.

Quan James L. Brooks (director i productor televisiu) va encarregar al dibuixant de còmics Matt Groening una sèrie de curts per al programa The Tracy Ullman show, probablement cap dels dos sospitava que aquella era la gènesi d’un dels fenòmens de la cultuta pop de finals del segle XX: la família Simpsons.

La família Simpson era la caricatura d’una estereotipada família mitjana nord-americana formada pels pares Homer i Marge i els fills Bart, Lisa i Maggie.

Una de les raons  de l’èxit incontestable de The Simpson radica en el sentit  de l’humor  amablement gamberro i irreverent amb què satiritza  la vida quotidiana d’aquesta família de classe mitjana de l’Amèrica profunda (ubicada  a Springfield, nom que ostenten moltes localitats d’Estats Units). Al seu dia, la sèrie va ser objecte  de moltes polèmiques i també d’intents de censura pels models de comportament que retrat, com ara  un fill mal estudiant i un pare gandul, addicte a la cervesa, els dònuts i el sofà.

Al llarg de tots aquests anys, The Simpsons ha aconseguit conciliar l’èxit pel que fa a les xifres d’audiència, als premis  de la indústria. Té 31 Emmy, entre altres guardons, a més d’una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood –i a la crítica.

A més, tot i que potser és una de les grans contradiccions d’un producte nascut amb voluntat provocadora i crítica, The Simpsons ha generat una multimilionària indústria de marxandatge amb productes comercialitzats a tot el planeta. Han aparegut jocs de taula dels Simpson, còmics i videojocs; s’ha estrenat un llargmetratge conematogràfic, i també tenen la seva pròpia atracció als parcs temàtics Universal d’Orlando i de Hollywood.

D’aquesta manera –i una vegada més-, allò que anomenem sistema ha acabat integrant un element discordant i fent-lo seu. És possible que amb el temps, The Simpson hagi suavitzat la seva acidesa, o també pot ser que la societat d’avui dia sigui menys innocent que la de fa 36 anys. Tot hi així, la sèrie ha satiritzat temes com ara la política, el racisme, el medi ambient, la religió, el masclisme, l’homofòbia, les polítiques sobre la immigració i, lògicament, la mateixa institució familiar.

D’altra banda, la sèrie ha convertit determinades constants en unseñal d’identitat; per exemple les referències literàries o cinèfiles, les aparicions de celebritats com Obama, Stephen Hawking, Plàcido Domingo, Liz Taylor, Justin Bieber, Lady Gaga, Elthon John, Paul McCartney, Georges Harrisson, Clint Eastwood, Javier Bardem, Ferran Adrià, Andrés Iniesta…La llista no s’acaba mai. I no només es tracta d’un cameo com els que feia Alfred Hitchcock en els seus films, sinó de crear trames relacionades amb el tarannà del convidat.

Aquest pas de la realitat a la fantasia té la rèplica en el pas de la ficció al món real. Fins i tot la cervesa que beu el pare Homer Simpson –com va passar amb el whisky Loch Lomond a Tintín-, va passar de ser una invenció narrativa a realitat comercial.