Cada any en aquestes dates es reprodueix un fenomen empipador. Els diaris i revistes s’omplen d’anuncis de perfums, joguines, electrònica... i tots complementen aquesta invitació consumista amb suplements i pàgines senceres on es presenten propostes de regals per als que no tenim ni idea del que podem i hem de regalar. Moltes vegades –i cada cop més- ni obro els desplegables ni em paro en les pàgines de regals totalment prescindibles, perquè una part molt gran de la propaganda per al consum del Nadal es dedica a la compra de productes d’electrònica i informàtica.

Els aparells han evolucionat i els que tenim ens els fan obsolets quan encara no hem descobert totes les funcions possibles. S’ha de vendre. Hem de consumir. Les videoconsoles que havíem associat fins fa poc amb comportaments sedentaris de sofà davant la pantalla de l’ordinador, aïllats del món exterior, permeten ara participar en jocs socials que exigeixen acció física per part dels jugadors. Moure’s, saltar, i també es poden utilitzar per aprendre idiomes. Però poques vegades, es fa en companyia.

El telèfon mòbil permet incrementar la comunicació amb la família i els amics, però també ens fa vulnerables a la trucada de feina, fins i tot en un temps que no ens correspon. Són molts els que es vanaglorien de poder estar connectats tot el dia, tota la setmana, tota la vida. La integració al telèfon de l’ordinador  de butxaca, la càmera, els missatges, el reproductor de música, etc. complica evidentment  la separació d’àmbits d’ús. Pel fet que és un objecte personal, lleuger, portàtil, ha passat a formar part de la nostra vestimenta quan sortim de casa, i en aquest sentit és un objectiu dels fabricants de moda, que ofereixen luxe i personalització amb una exclusivitat digne dels modistes més selectius. Es tracta, com en altres àmbits del consum, d’ajudar que el comprador es pugui gastar en un mòbil tot el que desitgi, des d’uns quants euros fins a desenes de milers.

En aquestes dates és molt important entendre les nostres pròpies motivacions i necessitats abans d’anar a comprar. Si hem de regalar que no sigui només per un quedar bé. Elevar el cost del regal no significa que qui el rebi tingui en compte el valor econòmic del regal rebut. El regal, la satisfacció de poder oferir el regal, o de rebre’l d’aquella persona que t’aprecia, transcendeix en molt el valor econòmic que pugui tenir.

Desitjo que els pròxims dies tothom pugui fruir dels regals, tant dels que rebem com dels que oferim. Amb les ofertes de nous productes presents al mercat, la força publicitària i la pressió del nostre entorn immediat entre família, amics i col·laboradors, la cosa més probable és que el consum segueixi les tendències d’anys anteriors. I el que és més probable també és que després de festes, al gener, prenguem la resolució –que mai complirem- que aquest serà l’últim any en què gastem tant en regals. Com les promeses de la tornada de vacances, aquesta tampoc la complirem, encara que lamentem el buidat de la Visa. No tenim remei!