L’origen de les celebracions a l’inici d’hivern es perd en el temps. Els romans celebraven les Saturnals i el Dia del Naixement del Sol Invicte com a formes de commemorar el solstici d’hivern. El dia més curt de l’any simbolitzava el renaixement del cicle natural i es commemorava amb banquets abundants i ofrenes, a fi d’esperar bones collites en el futur. El cristianisme va saber aprofitar aquesta tradició pagana tan arrelada arreu i se la va fer seva establint a data del naixement de Jesús  el 25 de desembre, tot i que cap document sustenta la veracitat d’aquesta data.

L’origen del consumisme associat al Nadal és molt més recent, ja que està íntimament relacionat amb l’auge  del capitalisme i el desenvolupament de les societats industrials. Les primeres traces de la transformació d’aquesta festa les podem trobar a Nova York durant la primera meitat del segle XIX. La ciutat es trobava en plena expansió demogràfica urbanística (en només cinquanta anys la població gairebé es va multiplicar per deu) i les elits i famílies privilegiades es van començar a inquietar. La incipient classe treballadora, cada vegada més nombrosa, celebrava les festes de desembre- des de Sant Nicolau, el dia 6, fins a Cap d’Any- al carrer. Es vivia  un cert ambient d’inversió social, en què els  més pobres  podien demanar menjar i beguda als més adinerats o, com va començar a ser tradició en aquells temps moderns, demanar dies lliures a la fàbrica. Les elits novaiorqueses van començar a témer que les aglomeracions festives als carrers es poguessin convertir en avalots si no els donaven festa o els acomiadaven.

Per evitar que els seus temors es fessin realitat, un grup de prohoms van emprendre la missió de canviar la història. Sota pretext que rescataven tradicions de la vella Europa, van inventar un conjunt de relats amb l’objectiu de fer del Nadal una festa casolana, centrada en la família i que incorporava els regals. L’escriptor Washington Irving, un dels gran exponents de la literatura nord-americana del segle XIX, va ser un d’ells. En un recull de relats, publicat el 1820, l’escriptor va dedicar cinc contes al Nadal que tindrien molt d’impacte entre els seus contemporanis. Irving feia una descripció idealitzada de les festes  en una antiga casa senyorial anglesa, on la família es reuneix al voltant d’una gran taula. Tal va ser la influència d’aquells relats, que uns anys més tard Charles Dickens va reconèixer haver-s’hi inspirat per al seu famós Conte de Nadal.

I tot aquest ambient s’havia de donar a conèixer als carrers i aparadors i per tant, durant aquestes festes, s’havien de posar llums al carrer. Així el 1882 la General Electric d’Edison va publicar un anunci que deia “bombetes en miniatura per a l’arbre de Nadal, sense perill”. S’actualitzava així la tradició d’il·luminar l’avet amb espelmes. A Catalunya, va ser el 1905 quan s va il·luminar el primer arbre, davant la seu de la Central Catalana  d’Electricitat. Els llums van aparèixer als carrers a mitjans  segle XX. L’exemple més antic d’il·luminació nadalenca a Barcelona es remunta al 1957 al carrer de Petritxol, on es venien els dolços de Nadal més famosos. Actualment l’encesa de llums als carrers marca l’inici de les festes, però aquesta tradició no va arrelar fins a mitjan segle XX. El que va ser una iniciativa privada, ja no ho és. Avui els ajuntaments junt amb els comerciants procuren guarnir carrers i places, ambientant els espais a fi que els habitants surtin al carrer i s’afegeixen al consumisme nadalenc.