Una excursió que es té documentada fou l’any 1896, als seus 17 anys i en solitari, ja que li agradava molt fer llargs recorreguts, sense preocupar-se per la distància ni el temps necessari. Així que agafà el tren fins a Sarrià; allí començà la caminada remuntant la muntanya pel sender que porta al coll de Vallvidrera, des d’on surt el camí de Santa Creu d’Olorda, caseriu llavors en plena vitalitat i formant un municipi. El temple, les cases, les masies, el paisatge, les panoràmiques, tot era admirat pel jove Jujol; es dirigeix a continuació cap a Sant Bertomeu de la Quadra, altre caseriu amb el seu humil temple romànic (cremat el 1936), sobre un elevat monticle. El gaudi de l’excursió finalitza allí, s’adona que el sol va a la baixa i l’estació de trens encara queda lluny. Inicia una ràpida marxa, fins i tot corrents en part, i finalment arriba a l’estació de Molins de Rei, mentre compra el bitllet el tren procedent de Vilafranca del Penedès amb destí a Barcelona està entrant solemnement, llençant vapor i fum, espectacle que també entusiasmava al que seria més endavant un gran arquitecte. Era l’últim tren del dia.

Aquesta excursió li deixà un gran impacte, el 1946, tenint ell 66 anys volgué repetir-la amb el seu fill, Jujol, Jr, però aquesta vegada els temps estigueren millor calculats i el camí final s’havia transformat en carretera asfaltada.

L’any 1935 trobem una curiosa presència de Jujol a Molins de Rei.

L’arquitectura que es troba en aquells moments a Molins de Rei, aixecada entre final del segle XIX i primer quart del segle XX, respon al que anomenem modernisme popular, realitzat quasi exclusivament per mestres d’obres molinencs. Per això encara resulta més paradoxal trobar-hi rastres d’arquitectes forans.

Pel que fa al cas, parlarem d’una obra que va promoure Jaume Planas Fort (1) l’any 1935. Es tracta de la construcció d’una casa (2) de planta baixa i dos pisos en el lloc que avui coneixem com passeig del Terraplè núm. 28. El plànol, signat a Barcelona el mes d’octubre de 1934 porta, de fet, la signatura de Brullet Monmany, però s’acompanya amb la de Jujol, sinó que la signatura es troba sota el dibuix principal de la façana. Jujol aprofita el traçat de la línia horitzontal de l’hipotètic sòl i traça la seva característica jota amb la creu.

Novament una altra col·laboració amb el seu exdelineant. Quin sentit pot tenir? No es tracta d’un projecte pensat a la manera de Jujol. El treball lliure i imaginatiu de Jujol no hi és present de cap manera. La façana és carregada de motllures de fàbrica. És una obra pesant, malgrat els intents d’un barroquisme lleuger.

En canvi, tota la grafia, absolutament tota, és de Jujol. És un favor que li demanà Brullet al seu amic mestre o bé aquí Jujol treballà per comte de Brullet?

En aquesta anys treballà com a arquitecte municipal de Molins de re J. Gumà Cuevas, amb qui, de moment, no hem trobat cap vincle especial de Jujol. En canvi, si que es coneix és que aquest promotor, planes, era alhora constructor i possiblement un excel·lent guixaire.

Ara bé, si agafem el que sembla el mateix projecte que Jujol guardà al seu despatx (3), veurem que encara que es tracta del mateix projecte pel que fa a la concepció arquitectònica, la resolució del dibuix i de les solucions estètiques són les que usualment identifiquem amb les propostes de Jujol. Ambdós dibuixos porten la mateixa data: octubre de 1934, però evidentment el que restà al seu despatx, com a prova de la seva intervenció, té el valor afegit de la seva empremta personal que, en aquest cas, augmenta pels dibuixos amb què Jujol emplenà els marges, com a sovint acostumava a fer.

És força probable que Jujol i Planas ja es coneguessin d’alguna obra anterior realitzada en comuna col3laboració i que aquesta col·laboració perdurés anys després. Si més no, l’arquitecte Brullet Monmany tindria un paper important en aquesta relació.

Són moltes incògnites sobre el pas de Josep Maria Jujol per Molins de Rei. Avui es diu que la tanca i les pilastres decorades en trencadís de l’antic terreny posterior de can Mas Rubí, que desaparegué en urbanitzar-se la zona del Molí, actual plaça de l’1 d’octubre, fos una col·laboració Gaudí-Jujol, però manquen documents.