Entre els 19 espais  del projecte educatiu de la flora de l’àrea del mediterrani del CEM BOTÀNIC, a l’espai 8 hi trobem els fruiters, entre els quals hi ha el caquier, més conegut com a caqui.

El fruit, el caqui, és una fruita a cullerades. Tot i que no és una fruita amb grans propietats nutricionals, al novembre arriba al seu millor punt. 

És veritat que no és la fruita més popular, ni la més consumida, però el caqui, que va començar a collir-se de l’arbre el setembre i arriba al novembre en un dels moments clau de la campanya, és un dels aliments amb més propietats antioxidants, immunitàries i digestives, que es pugui trobar. Això, a més de ser ric en vitamines (principalment A i C) i minerals com el potassi, fòsfor i magnesi. Espanya és el principal productor mundial de caqui, amb el 90% del cultiu concentrat al País Valencià, el que fa és exportar-ne la gran majoria a altres països.

Hi ha diverses varietats de caquis, però sens dubte el més apreciats, almenys a Catalunya, és el vermell brillant, que es cultiva a Castelló i sobretot a la província de València. I dins d’aquesta mateixa varietat, hi ha al seu torn, dues tipologies, el caqui tou, que és el de tota la vida, el que es menja amb cullera, i el caqui Persimon, més dur i que es consumeix a mossegades, com una poma.

El factor principal d’aquesta diferència el marca el moment de la collita. I també el tractament que rep el fruit just després de ser collit. Tradicionalment, els caquis es guardaven al costat de les pomes, perquè aquestes desprenen etinol i aquesta substància feia que el caqui perdés astringència. Però aquest procés també feia que, alhora, el  caqui s’estovés a mesura que madurava, per això es deia que és una fruita que s’havia de consumir amb cullera. 

Ara, en canvi, perquè perdi aquesta astringència s’hi aplica un sistema de CO2 que va patentar la denominació d’origen Vall del Xúquer i amb la qual s’aconsegueix que el fruit es maduri sense que la carn perdi consistència. Del caqui Persimon s’han disparat les exportacions, ja que són molt manejables i transportables.

Originàriament  el caquier prové de la Xina, on la seva fusta és molt apreciada. Va arribar a Europa des del continent americà, però avui els caquis que podem comprar es conreen  sobretot al País Valencià.

El cultiu del caqui es remunta al segle VIII a Xina i Japó i arribà a principis del segle XIX a Estats Units i aproximadament  el 1870 a espanya. Actualment els principals productors mundials són Xina, Espanya, Corea del Sud, Japó i Brasil. També es cultiva a Israel, Itàlia i Eslovenia en una altra classe de caqui.