Quan a les cases es comença a crear l’ambient nadalenc amb decoracions, arriba de nou el ritual de reobrir la caixa dels adornaments, aquella màgia domèstica, quan de sobte ens adonem de les lleugeres amnèsies sobre els objectes que guardem i que en tornar-les a trobar es converteixen en agradables sorpreses.

I entre els elements, ens adonem que amb tantes garlandes, estrelles i figures, ens falta el calendari d’advent. Aquest calendari, la introducció en els nostres costum és relativament recent, es trobem a faltar, un ornament amb la particular concreta de que el seu protagonisme comença el dia 1 de desembre i conclou el dia 24 de desembre. La seva funció no és només decorar, sinó també mostrar-nos quants dies resten exactament amb l’arribada del dia de Nadal i oferir un petit regal en cada un dels dies en aixecar la seva finestra, una promesa que mantén il·lusionats i alegres els petits de la casa per veure que hi ha al darrere.

El calendari d’hivern és un calendari “de compte enrere”. Aquesta mena de calendaris eren molt freqüents quan la gent no sabia comptar, i eren utilitzats abans de les festes importants, com Nadal, Pasqua, Tots Sants, etc. ha perdurat el d’Advent. En aquells anys podien tenir  diverses formes, però tots tenen en comú haver de canviar alguna cosa (obrir una finestra, tallar o despenjar un element, etc.) cada dia fins que arriba el dia assenyalat en el cas d’advent, el Nadal.

El calendari d’advent és ,igual que l’arbre de Nadal, un símbol que la religió catòlica ha adoptat de la religió protestant. Aquesta tradició nasqué a Alemanya el 1851. Fins llavors, en aquell país existien altres maneres de senyalar el compte enrere cap al 25 de desembre, com el rellotge o les espelmes d’advent. O es penjaven diàriament petits dibuixos a les parets o es marcaven línies de guix a la paret. Aquells primers calendaris es realitzaven manualment. Dels primers anys del segle XX daten els primers models impresos, però fou el 1908 quan l’impressor alemany Gerhard Lang -inspirant-se en el senzill calendari que la seva mare ideà per a ell de nen- realitzà un calendari amb un grup de dibuixos per penjar cada dia i-posteriorment, dissenyà un model amb una finestreta que s’obria cada dia i dins es descobria una il·lustració. Una editorial religiosa, Sankt Johannes, començà a publicar per aquesta mateixa època un model de calendari en el que, darrere de cada finestreta, es podia llegir un versicle de la Bíblia. La dècada dels anys 30 i el període de guerra i postguerra forçaren una decadència en la seva producció que, no obstant, revifà el 1946 quan l’editorial Sellmer d’Stuttgart, començà a tornar a imprimir calendaris d’advent, adquirint el paper en les zones militars estatunidencs, un factor que suposà la introducció del calendar d’advent en les cerimònies prenadalenques d’aquell país. Des de 1958, molts models de calendaris porten una xocolatina darrere les finestres. Convé recordar que aquell vessant original dels primers calendaris d’advent segueix avui vigent. Les llibreries de Molins de Rei, des de fa ja un temps, en els seus aparadors, podeu trobar el calendari que faci més gràcia als petits i la il·lusió dels pares i avis.

Les varietats són simplement incalculables, amb models que apel·len& al gust dels més petits, com escenes de Nadal protagonitzades pels seus personatges favorits, i al dels més grans, amb escenes religioses, imatges que evoquen l’ingenu encant de Nadals nevats de l’època victoriana... Figures del Pare Noël o qualsevol altre motiu al·lusiu d’aquestes dates. El disseny s’ha adaptat als nostres temps, però sempre conservant intacte el fons del caràcter alegre i afectuós amb el que es volen viure aquestes dates.