Assumpció Català Poch

Passió pels estels

La passió pels estels i la fermesa d’Assumpció Català (Barcelona, 1925-2009) la van dur a un camí que no va ser senzill, però molt gratificant. El 1952 ja es dedicava a l’astronomia en una època marcada per la misèria de la postguerra en què eren molt poques les dones que estudiaven a les universitats d’aquí i menys en àmbits  científics que fins llavors havien estat reservats per als homes. De fet, va ser la primera dona de l’Estat a ocupar un càrrec d’astrònoma professional molt  complicada per culpa dels entrebancs no només socials, sinó també econòmics que es va trobar pel context que va viure. De fet, es va haver de treure les oposicions de mestra de matemàtiques i combinar la feina en un institut amb la seva labor a la universitat.

Durant més quinze anys, va ser la representant espanyola a la comissió 46 per a l’ensenyament de l’astronomia a la Unió Astronòmica Internacional. Avui dia, el seu llegat perdura gràcies a les seves investigacions, a més dona nom al telescopi de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec.

Carme Torras Genís

La passió més humanista dels robots

Llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica i professora de robòtica industrial, Carme Torras (Barcelona, 1956) compagina la seva dedicació al món de la investigació al món de la investigació amb la literatura i la promoció tecnoètica. Destaca per una visió molt humanista dels robots, un dels camps en què és experta. De fet, les seves novel·les de ficció aborden temes relacionats amb la seva investigació com ara els dilemes ètics provocats per la robòtica, la intel·ligència artificial o les xarxes socials. També és membre del Comitè d’Ètica de la UPC.

Considera que la tecnologia ha de ser una eina assistencial que ha de servir a les persones, sobretot durant les últimes etapes de la vida o en cas de malaltia. La seva passió per números i lletres en combinació amb els seus coneixements i la seva experiència professional (ha dirigit 21 tesis doctorals i liderat 17 projectes europeus, entre els quals  un sobre la manipulació robotitzada de roba. És membre numerària de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l’Institut d’Estudis Catalans, i de l’Acadèmia Europea que l’han convertit en una dona referent, un mirall on les joves interessades en la perspectiva més humana de la tecnologia es poden veure reflectides.

Núria Salán Ballesteros

Aplanar el camí per a les que vindran

Núria Salán (Barcelona, 1963) és la presidenta de la societat catalana de tecnologia i doctora en Ciència de Materials i Enginyeria i subdirectora de Promoció Industrial. Destaca en la seva tasca com a investigadora docent de la UPC i divulgadora de coneixements científics. Des del principi de la seva  carrera professional s’ha involucrat activament en la promoció de les dones en les carreres tècniques i l’any 2024 va emprendre el projecte Enciclopèdia de les dones.

Va ser coordinadora del projecte RIMA (Recerca i Innovació de Metodologies d’Aprenentatge de la UPC i ha participat en nombrosos projectes docents i d’investigació que han estat reconeguts amb diversos guardons com ara la distinció Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya. L’any 2017 va rebre el premi Mujer y Tecnología de la Fundació Orange per la seva labor divulgadora i el 2021 va ser reconeguda amb el premi Gaudí Gresol a la Notorietat i Excel·lència.