Dolors Aleu i Riera

La primera llicenciada de l’Estat

Privilegiada de la Barcelona del XIX, Dolors Aleu (Barcelona, 1857-1913) va saber esprémer al màxim la seva posició econòmica i social i va convertir-se en la primera dona a doctorar-se i exercir la medicina de tot l’Estat espanyol. Tot i que va aconseguir graduar-se amb dues companyes més. Marina Castells i Elena Maseras, la primera va morir  per complicacions en el seu primer embaràs i la segona va desdir de la medicina per les traves burocràtiques que es va trobar a l’hora d’exercir i va acabar sent professora.

A banda de ser pionera en el camp de la medicina, Aleu va millorar la qualitat de vida de les dones de l’època gràcies a la seva tesis doctoral publicada el 1883 en què criticava l’ús de la cotilla, una peça de roba que segons les evidències mèdiques que presentava la doctora, oprimia el tòrax, dificultava la respiració i la circulació i podia causar desmais. Després de convertir-se en doctora, Dolors Aleu i Riera va especialitzar-se en ginecologia i pediatria i durant 25 anys va passar consulta a la rambla de Catalunya de Barcelona, on es visitaven des de membres il·lustres de la burgesia catalana fins a prostitutes que treballaven als carres de la ciutat. Va ser precursora en defensa de la salut de les dones.

Amparo Poch Gascón

La metgessa feminista i antifeixista

Després de la negativa del seu pare davant la proposta  d’estudiar medicina (“no és una carrera per a una dona”), Amparo Poch (Saragossa, 1902-1968) va acabar amb mèrits la carrera de magisteri, però després de complir amb les seves obligacions, va desafiar el seu pare i el 1922 es matricula a Medicina on va haver de suportar burles i menyspreu per part dels seus companys de classe. Set anys després es va llicenciar amb matrícula d’honor de totes les assignatures de la carrera. A traves dels seus coneixements, els seus escrits i la seva pròpia vida es va dedicarà lluitar per derrocar els tabús relacionats amb la sexualitat femenina.

Va dedicar la seva carrera al cos de la dona, va obrir una consulta a casa seva “per a dones i nens” amb la particularitat que tenia “ un horari especial per a les dones obreres”. Va treballar incansablement per l’alliberament sexual de les dones i per la maternitat conscient, és a dir, que les dones poguessin escollir amb qui, quan i com tenir fills. També va col·laborar directament amb Federica Montseny al capdavant del Ministeri de Salut durant la II República. El 1936 va fundar alb Lucía Sánchez Saornil i Mercedes Comaposada, Mujeres Libres, un grup que combinava el pensament llibertari amb el feminisme autònom. Va ser anomenada directora del Casal de la Dona Treballadora de Barcelona el 1932, càrrec que va recuperar després de l’exili a França durant la guerra civil.

Pilar Bayer i Isant

La mestra dels números

Pilar Bayer (Barcelona, 1946) és una matemàtica i algebrista reconeguda per la seva carrera com a investigadora en el camp de la teoria dels nombres, va ser l’única dona de la seva promoció que va prosseguir amb la formació doctoral sobre aritmètica de cossos de nombres, que va defensar el 1975. És catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, fundadora del seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, membre  de la Junta de Govern de la Societat Catalana de Matemàtiques, i acadèmica de número i vicepresidenta de la Secció de Ciències Experimentals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors Barcelona 1914 (RAEU).

Va ser pionera en el fet de dedicar-se a la investigació, i també en anar-se’n a treballar a l’estranger. Va treballar durant quatre anys com a postdoctoranda a la Universitat de Ratisbona a Alemanya i el que avui dia pot semblar una experiència habitual i anecdòtica, a la dècada dels anys 70 del segle passat, va trencar molts motlles i paràmetres establerts. L’any 2024 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi.