Francesc Solé i Claramunt (1893-1961)
EL CISQUET – Pregoner
Plaça de l’Ajuntament
L’últim pregoner de la vila de Molins de Rei. Tan eficient com necessari, es va guanyar, amb el seu entranyable cor, l’estima i el reconeixement de tots.

Josep Tort i Galceran (1924-1995)
Masover
Plaça de l’Ajuntament
“Oh, ja, ja...”I aquella figura alta i prima, llaurada pel sol dels camps, visqué el seu temps al seu pas, un pas ple d’estima donada i rebuda, amb el seu estricte ordre ambigu.

Josep Franquet i Canalies (1939-1997)
Creu de Sant Jordi
Carrer Bruc
Al seu geni, tan visceral com noble, l’acompanyava el do de la bona salut i la força. Salvà de la riuada els avis de ca n’Iborra, però això no fou més que una extensió natural del seu fer de cada dia.

Magdalena Corcoll i Termes (1907-1991)
Llevadora
Carrer Verdaguer
Tota una vida al servei de la gent, ajudant a néixer diverses generacions de molinencs, un fet tan valuós com entranyablement popular. Ella hi posà la resta perquè tots la tingueren en gran estima.

Coloma Borràs i Biscarri (1906-1991)
Telefonista
Carretera de Vallvidrera
Fou la primera operària de la centraleta de telèfon de Molins de Rei. Allò era un servei al poble: “Li passo”, “Li poso”, “Ara vaig i l’aviso”, “D’aquí un quart d’hora vindrà i podrà parlar amb ell”. La Colometa, ella, entrant una mica a totes les cases.

Antonio Méndez i Sánchez (1926-2003)
Sindicalista
Riera Bonet
Va ser per damunt de tot un home valent i compromès. La seva lluita va derivar en diversos fronts, però sempre amb un comú denominador: el servei als altres.

Rosa Costa i Ramogosa (1923-1995)
Mestra
Avinguda de Barcelona
Pionera a conceptuar el servei als altres a partir d’acollir els més petits. Segurament, la seva fou la primera guarderia. Els ensenyava ordre, joc col·lectiu i estima. I així ha estat també com tots l’han servat en el seu record.

Pasqual Padilla i Garcia (1914-1995)
Sereno
Carrer Àngel Guimerà
O l’àngel de la guarda. Perquè el sereno no era solament un vigilant, era el manyà per als panys de claus oblidades, el rellotge de les nits d’insomni, l’home del temps, el socorrista en l’emergència...Això, el sereno!

Julià Canals i Maymó (1926-2009)
Músic
Carrer Carril
Un senyor que era músic; un músic que era un senyor. Una persona de principis i valors humans al servei de la comunitat, en la qual creia profundament. Ell va aportar el seu tremp deixà la seva petjada en els canvis vers la democràcia.

Joan Domènech i Taxonera (1896-1965)
Llibreter
Passeig de Pi i Margall
Un tot terreny al servei de la cultura. La seva estima per la pintura, la música, el cinema, els llibres...I en el seu respecte i anàlisi als fets i a les formes, la seva màxima que l’identifica: “Ara ja no es fa, però jo encara ho faria”.

Antonio Borda i Malla (1910-1992)
Guàrdia Urbà
Passeig de Pi i Margall
El Gitanet fou un servidor uniformat, tan proper com excèntric, tan entusiàstic com simple, tan servicial com estricte. La proximitat a la gent de la vila, el va convertir en una figura popular i en una persona estimada.

Lluís Puiggarí i Munné (1925-1991)
Alcalde
Carrer Miquel Tort
L’alcalde que, a més d’estimar la cultura, l’esport i la vila de Molins de Rei, va gestionar la transició democràtica amb una reconeguda amplitud de mires, no exempta de tolerància i comprensió.