En una conferència  sobre educació ja fa un temps (2008) de l’expresident Jordi Pujol, a la Universitat de Vic, enumerà alguns punts que s’haurien de tenir presents:

“S’ha de reconèixer el paper primordial dels mestres... Se’ls ha d’escoltar directament, no només a través dels sindicats i dels tècnics en la matèria i se’ls ha d’atorgar un paper principal a l’escola.

Aquest paper ha de ser exercit pel conjunt de mestres, però hi ha d’haver un director. Un responsable del funcionament de l’escola, però també del programa educatiu. No es poden seguir acceptant criteris espontaneïstes. S’ha de reintroduir la moral de l’esforç en l’ensenyament.

Hi ha d’haver una avaluació periòdica dels coneixements adquirits. I es pot discutir el nombre d’assignatures que impedeixen passar de curs, però això no pot ser ni automàtic ni fàcil”.

En una nova reflexió deia: 

“Es donà via lliure a algunes experimentacions i renovació. Això fou bo. Però s’ha de buscar un punt d’equilibri.(...) Els pares volen manar a l’escola i han de desenvolupar el seu paper, però qui de veritat han de manar són els  mestres”.

Recorda que, a vegades, hi ha pares que volen manar a l’escola, però que després permeten que els seus fills estiguin desperts a casa  fins molt tard. “Això  es deu, segons Pujol, als canvis que ha experimentat la societat catalana en la que s’ha fomentat la transgressió i ha sorgit una permissivitat extrema amb els alumnes. Hem de ressuscitar el saber dir que no”.

Criticà que a l’escola no es parli de voluntat i fins i tot es renuncia a la moral de l’esforç. El màxim que es demana a l’alumne és que es motivi. Hi ha coses que funcionen des de fa anys i que en aquells moments eren necessàries, però que ara falta renovar. Com exemple dels canvis que haurien d’introduir-se, senyalà que els mestres i directors han de recuperar capacitat de comandament en els centres.

Pujol digué: “Abans es deia que s’havia de fer macramé a l’escola perquè estimulava la creativitat, i també balls de saló i dominó. ¿Com és possible que ens deixéssim convèncer?” es preguntà.

La bona educació passa per una sèrie de punts. El primer seria la recuperació de la moral de l’esforç que ha deixat d’existir. Les avaluacions no es valoren suficient i ara un estudiant pot passar de curs amb massa matèries suspeses. El segon seria el paper dels directors escolars que s’ha vist rebaixat i hauria de canviar. Si hi ha problemes greus entre els alumnes, un director hauria de  poder complir amb les seves responsabilitats i intervenir seriosament. I el tercer seria la figura del bon mestre que juntament amb l’esforç essencial dels pares a casa ha de formar els estudiants.

Malgrat totes les consideracions i crítiques, totes saludables, l’expresident Pujol destacà que al contrari del que es predica,  l’ensenyament no  és de mala qualitat, millorable sí, com totes les coses de la vida.