Ahir, 21 d’octubre, es compliren 146 anys, que Edison va presentar al registre de patents i marques dels Estats Units el seu disseny de bombeta elèctrica en base de filament de canya de bambú carbonat. Era l’any 1879. 

Edison no la va inventar. 22 inventors i científics van cremar-se  les celles per aconseguir trobar un sistema d’il·luminació artificial que fos més eficient que el foc. En realitat, la bombeta la va inventar  Humphry Davy l’any 1809, però  es trencava  de seguida.

L’any 1875 Henry Woodward i Matthew Evans aconseguiren la patent de la bombeta, que era bàsicament la mateixa  que  ja feia tres dècades  va inventar l’any 1840, Warren de la Rue. 

Així l’any 1880, Thomas Edison, després de comprar la patent de Woodward i Evans, la presentà. Naixia el primer model realment comercial.

Gràcies als esforços de tots ells, la humanitat no ha de tenir flames enceses dins  les llars.. De fet, el desenvolupament de l’electricitat va permetre molts avenços tecnològics posteriors. Ara bé, malgrat els canvis viscuts des del 1880, encara ara quan algú té una idea exclama que se “li encén la bombeta”.

Si al segle XVIII un pintor hagués retrata algú amb una bombeta pintada al cap, a part que l’haurien pres per boig, ningú hauria entès res. Ara, en canvi, quan apareix en un còmic o en una sèrie de dibuixos animats no ens calen explicacions. De fet el cine  va ser la porta d’entrada d’aquest pictograma a les nostres vides. Fa cent anys, quan la gran pantalla era l’entreteniment  més popular, triomfaven els curts animats. Les pel·lícules encara eren mudes i Walt Disney no havia donat vida encara a Mickey Mouse.

El 1925, el gat Fèlix va protagonitzar un film de 9 minuts titulat The cat & the kit, pagat per l’empresa Edison amb l’objectiu de publicitar la seva marca Mazda de bombetes per al cotxe. Fèlix arriba tard al seu casament perquè se li fonen els llums del cotxe però tot  s’arregla quan aconsegueix un recanvi Edison, degut a què el casament era nocturn.

L’any següent van introduir  alguns personatges secundaris a les trames per enriquir les històries  de dibuixos animats. El més destacat era Grampy, un vell inventor excèntric que quan  havia de rumiar es posava un barret amb una bombeta  al capdamunt, que s’encenia  quan trobava la solució al problema que el feia barrinar. En aquells moments l’electricitat ja s’havia popularitzat moltíssim i tots els espectadors eren capaços d’entendre la gràcia d’aquell gag recurrent que apareixia a tots els episodis.

Des d’aleshores ençà, l’ús de la bombeta com a sinònim d’idea s’ha popularitzat arreu.

I per completar, segons la llegenda, un dia, al ficar-se a la banyera, Arquímedes es va adonar que l’aigua que en sortia era proporcional al volum del seu cos i això li va permetre formular el seu famós Principi d’Arquímedes. Va sortir de la banyera fent salts d’alegria i cridant “¡Eureka!”, paraula grega que significa “l’he trobat!”. Sort que llavors no hi havia bombetes, perquè, si no, s’hauria enrampat.