Demà, 16 d’octubre de 2025, es compliran 77 anys de la presentació en societat al Saló de l’Automòbil de París del Citroën dos cavalls. Corria l’any 1948 i semblava que aquest nou vehicle estava destinat  a passar sense pena ni glòria per a la història de l’automoció. Tan dures i unànimes van ser les crítiques a aquestes ”quatre rodes sota un paraigua”. Fins i tot un periodista va preguntar: “On és l’obrellaunes?”. Compleix 60 anys ara ocupant un lloc entranyable en la memòria col·lectiva després de 30 anys d’èxit comercial. 

De les històries de Mafalda a les aventures de James Bond a Només per als teus ulls (1981), passant per la cinta de Pedro Lazaga Sor Citroën  (1967), l’humil 2CV ha aconseguit brillar amb llum pròpia per integrar-se en el nostre bagatge cultural. La seva història és la d’un supervivent nat.

A finals dels anys 30, Pierre Boulanger, que aleshores era patró de Citroën, va demanar al seu equip que ideés un vehicle “lleuger, en què entrin dos pagesos amb les seves botes, capaç de transportar 50 quilos, amb una velocitat  punta de 60 km/h, fàcil de mantenir, proveït d’una suspensió que permeti travessar un camp amb una cistella d’ous sense trencar-ne ni un, i que només consumeixi 3 litres de combustible per cada 100 km”.

L’inici de la segona guerra mundial va ajornar els plans de Citroën, que abans de l’ocupació alemanya va destruir els 250 exemplars fabricats per evitar que el model caigués en mans dels nazis. El 1994 es va descobrir que tres havien sobreviscut amagats en un graner.

Després de la guerra, el 2CV va recollir entre la població general el triomf que li havien negat els crítics. Amb el seu aspecte rústic, moviment ondulant, seients desmuntables i, sobretot, amb un preu assequible, va seduir fins a conquistar el mercat. Mil vegades batejat: per als francesos Deuche, per als alemanys L’ànec, Blue jeans car per als nord-americans, La Rana, per als argentins, La Cabrilla o La Civila per als espanyols, el cotxe es va anar adaptant als temps. De vehicle familiar i rural a estendard de l’època hippy i signe de modernitat amb les sèries limitades dels anys 80, el 2CV va demostrar una polivalència inigualable.

El 27 de novembre de 1990 va sortir de la cadena de muntatge de la fàbrica de Mangualde (Portugal l’últim model de la sèrie Dyane. Se n’havien venut més de 5 milions d’unitats. Alguns encara segueixen circulant. I encara estan lluny d’extingir-se.

El 2CV compta amb més de 250 clubs de fans a tot el món. Aquest petit vehicle segueix aixecant admiració i bona recordança. ¿Qui no ha pujar alguna vegada al popular, lleuger i, al mateix temps, avançat –en aquells anys- 2CV?

Per als que ens agrada recordar temps, fets o objectes que vam viure amb molt d’entusiasme i il·lusió, també volem fer partícips d’aquest record a altres persones, en aquest cas, avui, a través de les ones de Ràdio Molins de Rei i fer reviure aquelles entranyables imatges de Gracita Morales fent de monja en una comunitat religiosa que té al seu càrrec un asil de nenes òrfenes i decideix comprar un vehicle. El cotxe els és imprescindible per portar a terme la seva feina i la germana Tomasa és l’encarregada  de conduir-lo. Després de sortir il·lesa de diverses peripècies típiques de principiants al volant, és coneguda a tot Madrid com Sor Citroën. L’acompanyen José Luis López Vázquez i Juanjo Menéndez. Imatges i records d’un temps en què la il·lusió, malgrat les mancances, era un bon motiu per créixer.

I per acabar, voldria recordar a aquells savis que tant criticaren l’aparició dels 2CV. On són? La moralitat ens porta, com a punt final, a ser prudents en les nostres crítiques. I quan les fem, que hi tenim tot el dret, que siguin sempre constructives.