L’estació de trens, els taxis i les tartanes

El 30 de setembre del 1855, la línia de tren MZA arribava a la vila en el seu primer tram previst, de Barcelona a Molins de Rei, des d’un inici amb l’innovador projecte de doble via. Dos anys després es va prolongar fins a Martorell amb una sola via i, més tard, fins a Vilafranca del Penedès.

Per salvar l’obstacle de la muntanya, des de l’estació de Molins de Rei cap a Martorell a finals del XIX es féu el túnel que travessava l’era del Tort, actual plaça de Mercè Rodoreda on va edificar-se la seu de la Joventut Catòlica.

L’arribada del ferrocarril va ser un fet prou rellevant per impulsar la incipient indústria tèxtil de la vila, tot plegat va representar la consolidació de la vila com a eix en les comunicacions amb la capital. Amb això, i el nou impuls a l’agricultura, que va donar l’annexió d’una part del terme municipal de Santa Creu d’Olorda, Molins de Rei prengué un paper protagonista en el transport de mercaderies als mercats centrals barcelonins des de finals del segle XIX.

Molins de Rei es convertí en una vila exportadora. I als terrenys d l’estació hi havia uns coberts i magatzems que, fins i tot, disposaven de grua per descarregar les mercaderies dels trens que hi morien. Era des d’on s’embalaven i es facturaven els productes agrícoles de la pagesia local i de la rodalia, que s’exportaven a diversos països d’Europa. L’exportació de fruites i hortalisses va arribar a les seves cotes més altes durant la dècada del 1930, però es va paralitzar com tot, amb la Guerra Civil. A tall d’exemple es pot dir que l’any 1931, entre els mesos de maig i agost, es van exportar des de l’estació 4.571.689 quilos de fruirà a Europa. En un sol dia es podien carregar fins a 37 vagons plens de caixes.

L’edifici de l’estació de trens de Molins de Rei va ser construït amb la línia de ferrocarril, el 1855. És d’estil neoclàssic, com moltes estacions de l’època; en destaquen l’escalinata i el timpà triangular sobre columnes.

L’estació es va convertir en lloc freqüent de parada de carruatges de tots aquells viatgers que des de la rodalia anaven a Barcelona en tren. Una extensa xarxa de diligències, després substituïdes per companyies de taxis i autobusos o cotxes de línia, els comunicava amb Molins de Rei.

El 1903, el Govern Civil donà permís a Ramon Martí per cobrir el transport de viatgers amb la tartana entre Molins de Rei i Vallirana. L’any 1914 el transport ja es feia amb un Hispano-Suiza amb capacitat per a setze passatgers, més els que cabien a coberta. Aquell transport entre Molins de Rei i Vallirana va ser l’antecessor de la companyia Soler i Sauret (que ara compleix 100 anys), dels cotxes de línia Valliranes. Els Petarres feien el trajecte entre Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts. L’estació era també lloc habitual de parada de taxis. Al carrer Carril hi havia les cotxeres de Taxis de can Pahissa el 1926 i des de la part de les vies es podia veure la muntanya del davant, avui amb els darreres de les torres i pisos, amb les dues torres edificades en aquells moments: la del senyor Tort, gendre de la família Roca i la de cal Frare o cal Capellà. Ambdues foren les primeres edificacions de l’incipient barri de l’Àngel.