Ens trobem a La Societat “Germanor”. Aquesta societat de caràcter apolític i compromesa amb la vida cultural del poble va néixer en un ambient de penúries econòmiques  el 20  de setembre del 1930. Els seus objectius fonamentals  eren fomentar actes culturals i instructius per donar resposta a una manca d’oci lúdic i culturals del poble (balls, obres de teatre o conferències de caire cultural). Es va poder aixecar gràcies als  socis fundadors que van aportar material i esforç personal.

L’any 30 comptava amb 106 socis. A partir de l’any següent 102 i poc a poc s’inicià una davallada  fins a arribar  a l’any 1939, amb l’arribada de les tropes franquistes el 19 de gener, eren 44 socis. El 14 de maig del mateix any el local de la societat  recreativa “Germanor” era requisada per la secció  de falange espanyola del poble. El local fou  recuperat fa uns anys on  actualment s’hi celebren els actes festius de la Fira, de la Festa Major, el dinar homenatge a la Gent Gran i altres actes d’interès cultural i d’entreteniment.

Iniciarem el recorregut pel carrer Muralla, dit així perquè hi havia una tanca que suposava el límit de llevant del nucli urbà que separava el carrer dels camps. En temps de la II República aquest carrer rebé el nom de Francesc Macià.

En direcció nord cap a la plaça Major, trobem la part posterior del Local Social on hi ha la Cooperativa Sant Isidre, on s’elabora l’oli del poble.

A la part posterior de casa Fontanilles hi trobem unes cases amb un rafal amb bigues de fusta, antigues piques de pedra, els horts i la bassa  de la Parellada, on arriba una de les mines més cabaloses del poble. 

El carrer Nou és el més jove del poble. Hi ha cases peculiars, com Cal Marrueco, ca l’Hostaler i ca la Filomena, amb flors a les finestres i als balcons que donen una nota de color. Al capdamunt d’aquest carrer  arribem al de Santa  Quitèria que va a les Casetes on hi trobem el Local Parroquial on es feia cine i ara es dedica a algunes activitats de la Parròquia i  des del carrer del Sagrat, passem al recinte que envolta l’església on a l’antic terreny dedicat al primer cementiri hi trobem la imatge de la Verge del Sagrat. Aquí podríem dir que és  el punt de partida on començà la història de Bonastre: l’Església. 

En uns inicis hi havia una església romànica. A mida que la població anà augmentant es decidí fer una església nova, any 1833. Aquesta es bastí des de l’exterior per així poder seguir el compliment religiós en la primitiva església, que  fou enderrocada l’any 1849. Mossèn Josep Sanabre, que aquí al costat hi té un monument dedicat a la figura d’aquest bonastrenc que va escriure  el documentat llibre  sobre el Tractat dels Pirineus i va ser el promotor de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.  Ell creu que l’actual campanar de base quadrada podria ser en la seva base, part del campanar romànic. Aquesta esplanada es diu Sagrat perquè en els primers temps aquí estava situat el cementiri -lloc sagrat, terra sagrada-. Després es traslladà a la part posterior de l’església on hi ha l’actual local parroquial i a començaments del segle XX passà a la carretera de Bonastre a Albinyana, que és l’actual.

A la façana de l’església actual hi veiem una fornícula amb la imatge de santa Maria Magdalena, que és la patrona de Bonastre. L’església es construí entre el 1833 i 1850, d’estil barroc classista.  La portada està emmarcada per pilastres que sostenen un frontó triangular amb fornícula, amb una fornícula, amb l una reproducció de la imatge de Santa Magdalena que hi ha  dins l’església. L’edifici consta d’una sola nau amb capelles laterals intercomunicades. L’interior és de planta de creu, amb un ampli creuer damunt del qual s’aixeca una cúpula amb petxines. Sota un templet amb una columnata que li dona un aire magnificent s’hi troba l’estàtua de la patrona, santa Magdalena, amb els símbols de la creu, la calavera i l’àmfora i un conjunt de set llànties que són obra de Josep Maria Jujol, com també les  dues peces més valuoses de l’església: la pica baptismal i el sagrari obres del mateix autor. Després de la guerra civil fou restaurada per l’arquitecte Josep Maria Jujol, durant els anys 1941-1944.  La mare de l’arquitecte es deia Teresa i era filla de Bonastre.

En el costat dret de la façana s’aixeca el campanar, de quatre cossos i cobert amb cúpula. Té planta quadrada, escriu que es creu que es va fer servir la planta baixa del campanar romànic. Hi ha tres campanes.

A l’altra banda  de l’església hi trobem la rectoria, que comunica amb l’església i també amb la plaça de l’Església i l’hort de la rectoria, ara convertit en  parc infantil, però en altres temps  tenia una sínia, la bassa que encara es conserva, pou, i allí s’hi feien  tots els productes  d’horta que servien per a la manutenció dels residents de la rectoria. Queda com  a record la figuera, símbol des del temps dels romans i abans i tot, de signe d’hospitalitat.

Fins fa poc al llarg de les escales que ens portaran a seguir els carrers de Bonastre pel carrer de l’Església hi havia palmeres, unes palmeres que feien molt bonic de veure. Foren plantades l’any1918, amb motiu de la festa major petita de Santa Quitèria, el 22 de maig. Fou una festa de plantació  de palmeres i els nens i nenes de l’escola van recitar uns poemes. I fins fa poc, la barana que  limita amb el parc infantil estava feta de rodes i estris del camp, com a petit monument i record de la vida a pagès.

Bonastre tenia dos safarejos públics. El que formava part  amb la font de Santa Magdalena que, degut a la rotonda de la carretera de circumval·lació ha desaparegut i ara en queda una petita mostra a la part superior del que fou el safareig original i la font també originària.

Al carrer Església, número 14 on, actualment hi ha el dispensari-farmaciola,  hi va existir el molí d’oli. Com a record s’hi han col·locat una sèrie d’elements per recordar aquest fet i una llegenda: Aquestes pedres són per recordar-nos on en un altre temps hi hagué un trull.

Abans d’arribar a la plaça Major trobem la Creueta, en aquest espai una fornícula amb una creu i  una rajola recorda els moments en què una petita comunitat de monges hi van fer estada.

A la plaça Major hi trobem tres edificis interessants per a la història. L’Ajuntament de nova planta des d’on se celebren les festes importants de la població, com el Pregó de la Festa Major, des del balcó.

Cal Soler, una de les cases importants en altre època, avui no habitada i força malmesa. En canvi trobem Cal Fontanilles, la singularitat d’aquest casal resideix, entre altres motius, en la seva façana coberta d’esgrafiats, d’acord amb la tendència del segle XIX, posteriorment restaurats. Són de destacar les composicions geomètriques i escenes de cacera, a més dels escuts de Catalunya i Bonastre. Mossèn Sanabre situa el castell de Bonastre en aquesta casa, com ho demostren els carreus que hi ha als soterranis de la mateixa.

Al carrer Major hi trobem la major part de les cases pairals del poble. Destaca ca l’Ambròs.  I seguidament trobem el Local Social on, abans era el que es considerava el cafè del poble. Tenia sala de ball i escenari, el cafè pròpiament dit i la part que dóna al carrer Muralla la premsa de l’oli que actualment encara està en servei. Avui dia  el Local Social ofereix servei de bar i al primer pis es troba un petit Museu Local, així com una sala principal on es fan conferències i presentacions de llibre i les jornades Arnau Estella. També exposicions i una petita biblioteca de temes  locals i de la contrada.

Cal Magí és un casalot ben conservat que per la part del darrere comunica amb l’anomenat carrer del Portal on es pot contemplar, a part del portal diferents portals amb dates dels segles XVIII i XIX.

Al capdavall del carrer Major s’arriba a la segona plaça, la Placeta. En aquest lloc cal destacar sobretot la Casa del Delme, on es  recollia el delme del monestir de Sant Cugat. La casa en el seu temps, quan era una ferreria encara es podia veure en els seus sostres pintures que revelaven la importància de la mateixa. Aquesta casa, avui dividida en tres cases, destaca pels seus arcs gòtics, com també es poden veure en altres cases de Bonastre (cal Batista, cal Pim-Pom...).

Davant de la Casa del Delme es pot contemplar el que queda de la casa que en el seu dia va ser propietat de la família de Pau Casals, on el mestre va passar temporades a la seva infància. Hi hagué un forn i després de moltes vicissituds ha perdut molta part de la seva originalitat.

Seguint el carrer Major, a la cantonada amb el carrer  del Mig, abans del Trull perquè al final  hi havia un trull, hi ha cal Marlès on hi féu estada el poeta bonastrenc Josep M. Marlès i seguint ens trobem amb la font de Jesús. Al seu costat es troba l’altre safareig que continua sent  el safareig original. El rentador és quadrangular, amb un interessant sistema de portada d’aigua i també d’evacuació. 

Just al costat  de la font hi ha una casa antiga que manté un interessant façana, amb les típiques  golfes d’abans, portal gran capaç per al carro i unes petites finestres amb uns ampits ben treballats.

Al carrer de Jesús hi trobem algunes cases interessants. La Fassina on es destil·lava el vi per fer alcohol, avui en desús i sense ser estudiat aquest lloc per a la història de Bonastre i l’altra, cal Daniel, amb un portal de pedra molt interessant, ja que a la dovella superior s’hi pot veure un escut amb la data de 1768 que pot correspondre al moment de la construcció o reforma de l’edifici i també una sèrie de motius al voltant que recorden els estris dels constructors: Escaire, compàs, segur o destral, clau. Aquest escut és molt peculiar, amb un remat inferior d’una flor de lis o bé d’una muntanya florida.

A més de Mn. Josep Sanabre, fill de Bonastre, que té un monòlit al Sagrat, Bonastre té altres personatges històrics.

El primer, per cronologia, Arnau Stella (Joan Estella), bonastrenc, que el dia 20 de gener de 1382, el rei Pere III el Cerimoniós el va nomenar batlle (categoria de jurisdicció sobre els pobles d’Albinyana, Bonastre i altres) amb capacitat d’exercir en nom del rei per ser l’àrbitre per a la redempció dels impostos que s’havien carregar a aquests pobles.

El mes d’abril se celebren amb el seu nom les jornades Arnau Estella amb quatre ponències sempre relatives a la història del poble de Bonastre