Introducció

Ens trobem al Sagrat, davant de la imatge de la Verge. Aquí podríem dir que és el punt de partida on començà la història de Bonastre: l’església.

En uns inicis hi havia una església romànica. A mida que la població anà augmentant es decidí fer una església nova, any 1833. Aquesta es bastí des de l’exterior per així poder seguir el compliment religiós en la primitiva església, que fou enderrocada l’any 1849. Mossèn Sanabre, que aquí al costat hi té un monument, creu que l’actual campanar de base quadrada podria ser en la seva base, part del campanar romànic. On ara estem hem dit que es diu Sagrat perquè en els primers temps aquí estava situat el cementiri -lloc sagrat, terra sagrada-. Després es traslladà a la part posterior de l’església on hi ha l’actual local parroquial i a començaments del segle XX passà a la carretera de Bonastre a Albinyana, que és l’actual.

A la façana de l’església actual hi veiem una fornícula amb la imatge de santa Maria Magdalena, que és la patrona de Bonastre. L’església es construí entre el 1833 i 1850, d’estil barroc classista, consta d’una sola nau amb capelles laterals intercomunicades. A l’interior hi ha esgrafiats, dates de l’any 1899. Fou restaurada per l’arquitecte Josep Maria Jujol, durant els anys 1941-1944. La mare de l’arquitecte es deia Teresa i era filla de Bonastre.

A l’altra banda de l’església hi trobem la rectoria, que comunica amb l’església i també amb la plaça de l’església i l’hort de la rectoria, ara convertit en parc infantil, però en altres temps tenia una sínia, la bassa que encara es conserva, pou, i allí s’hi feien tots els productes d’horta que servien per a la manutenció dels residents de la rectoria. Queda com a record la figuera, símbol des del temps dels romans i abans i tot, de signe d’hospitalitat.

Fins fa poc al llarg de les escales que ens portaran a seguir els carrers de Bonastre hi havia palmeres, unes palmeres que feien molt bonic de veure. Foren plantades l’any1918, amb motiu de la festa major petita de Santa Quitèria, el 22 de maig. Fou una festa de plantació de palmeres i els nens i nenes de l’escola van recitar uns poemes. I fins fa poc, la barana que limita amb el parc infantil estava feta de rodes i estris del camp, com a petit monument i record de la vida a pagès.

Història

Des de la prehistòria sabem que Bonastre ja era poblat. D’acord amb les troballes prehistòriques, les terres de Bonastre van participar d’una agricultura primària i per una ramaderia. El descobriment d’una destral eneolítica a la Torreta així ho confirma. En el període de bronze, cap al primer mil·leni, a la zona de les Planes es trobà un molí barquiforme per moldre cereals. També puntes de fletxes i una moneda ibèrica (segle I aC.), ceràmica basta però feta amb torn.

Van utilitzar com a refugis la cova de Vallmajor i la cova d’Escansa.

Més endavant, amb els romans, a la zona de cal Lluïsot s’alçava una vil·la romana (una vil·la romana es l’antecedent de la nostra masia, dedicada a l’activitat agrícola i ramadera. Una part destinada als propietaris i una altra on s’allotjaven els servidors. Posseïen estables i magatzems per guardar-hi la collita) i en la de la Torreta, una necròpolis, on les sepultures de lloses clavades verticalment a terra formaven una caixa rectangular coberta per altres lloses de mida més gran. Des de temps antics foren espoliades i no s’hi trobà res de l’aixovar. A la mina del Mercader es va trobar una moneda de coure romana amb la inscripció “Ti Claudius Caesar Aug.”

Es creu que les terres properes al poble devien estar plantades d’oliveres i la vil·la romana devia posseir el molí per l’obtenció de l’oli. D’aquí ve el nom actual de Bonastre, del primitiu nom llatí Alastro, també Alastre i Olastre, que vol dir “terra d’oli”, que ja es troba en un document de principis del segle XI. Al segle XII es coneixia com Bonastro.

L’any 1380 el poble, com altres de la rodalia, va passar a mans de l’abat de Sant Cugat, un monestir, a prop de Barcelona. (Més endavant en parlarem).

La història continua fins a la que estem nosaltres mateixos en aquest passeig pedagògic pels carrers i llocs del nostre poble.

El poble es troba situat en una petita vall encerclada pels contraforts de la serra de Quadrell. Té el relleu molt accidentat.

El terme municipal té una extensió de 24,86 km2. I està situat a 182 metres del nivell del mar.

És recorregut pels torrents d’Hortal, de Quitèria i de Mercader, els quals recullen les aigües pluvials de les muntanyes veïnes, així com de les fonts que es troben a la seva llera i també de fonts naturals, repartides pel terme.

Recorregut

Iniciarem aquest petit itinerari pedagògic per explicar una mica el que fou el poble de Bonastre al llarg del segle XX quant a comerços, obradors, tallers i dades d’interès. També trobarem que en algunes cases, a través de rajoles, dovelles, reixes i esgrafiats hi ha la data de la seva construcció. Gairebé totes elles estan datades dels segles XVIII i XIX (entre1700 i 1800), per ser l’època en què el poble s’anà repoblant més intensament).

Sagrat

Cal Lluís Fuster (entrada per la carretera): fusteria

Ca la Cioneta (26): llaminadures

Carrer de l’Església

Cal Demetrio (26): ramat de cabres

Cal Cetró (31): rajola a la façana (1763 agost)

Cal :Botiga de venda de pa i altres productes

Sindicat Agrícola de Sant Isidre (1864)

Cal Joanet de la Tenda (Cal Tetas) (21): comestibles

Cal Pau Figueras (17): comestibles

Contraforts a ambdós costats del carrer

Ca la Dida (11)

Ca l’Escolà (7): pinsos

Creueta

Cal Pau Fuster (3): estanc. Darrera: reixa amb data 1848

Rajola a la façana (Antiga residència de monges) 1759

Plaça Major

Cal Pastor: carnisseria i ramat de bens (Dues entrades: una pel carrer Església, 6 i l’altra pel carreró de la Plaça Major)

Cal Gascón: venda de peix

Ca l’Asari (10): venda de llenya

Cal Coix de l’Agustina (2): forn de pa

Cal Regalat (5): Central telefònica

Cal Benigne (6): vins, cava i oli

Cal Catapí (7): comestibles, estanc, carter, compra fruits secs, taxi

Cal Fontanilles(8): esgrafiats i data (1853). Motius: escuts i caçador

Cal Soler (9): casa pairal amb data en una finestra lateral (1854?)

Carrer Major

Ca l’Ambròs (2): Data a la dovella (1816)

Sindicat: Cafè, Sala de ball i teatre, premsa. Actual Centre Social i aula d’exposicions

Cal Magí (8): venda de fruites, verdures, vi. Sitja a l’entrada. Casa turisme rural. Data 1860)

Cal Passafora (9): Arcs interiors

Arcada de cal Vilanova: data (1760)

Darreres de cal Magí: portal tapat amb la data de 1842. Altra portal davant amb data 1766

Cal Ferrer (carreró): Ferreria

Ca l’Esteve de França: data (1792)

Ca la Jovita(35): Arcades gòtiques. Peixateria

Cal Claro (37): forn de calç

Cal Benigne(22): Nissaga de propietaris. Mossèn Josep Sanabre

Font de Jesús (no de Santa Quitèria). Basses.

Tancat de ramat de cal Pastor

Campet.

Carrer Jesús

Cal Sarrà: era i oques. Palmera

Fassina: destil·lació de licors

Ca la Ferreria (8)

Cal Daniel Pastor (1768): carnisseria

Escut a la dovella del portal: Dintre hi podem veure:

Escaire: és l’equilibri entre allò actiu i allò passiu, o entre la matèria i l’esperit.

Compàs: És el símbol de la justícia amb la qual s’han de mesurar tots els actes dels éssers humans.

Segur o destral: Destral de dos talls que formava part de cada una de les faces dels lictors romans. Amb aquest símbol es representa l’última lletra de l’alfabet hebreu, la tau, que vol significar temple.

Clau: Simbolitza la unió entre tots els germans o confrares.

Maça: és la voluntat d’actuar i de crear. És la representació del poder i de l’autoritat.

Aquests són els símbols d’un mestre d’obra pertanyent a una lògica maçònica .

Tots aquests símbols queden recollits dins un escut molt particular, amb un remat inferior d’una flor de lis o bé d’una muntanya florida.

Cal Pubill: data 1771

Casa del costat: Data 1784

Carrer del Mig

Ca la Dominga (1): Data 1864. Casa dels pares de Pau Casals. Després forn de pa.

Cal Pitxet(4): Antiga casa del Delme, on es recollien els delmes (impostos) del Monestir de Sant Cugat del Vallès i les primícies de l’Església. Completava la casa amb la del costat i la de cal Caparrut, amb arcades gòtiques, una finestra original i uns sostres decorats. Ferrer

Cal Marlès(6): Vi. Hi visqué el poeta Josep Maria Marlès

Cal Rovira(7): Data

Recordeu aquella festa de santa Quitèria 1918, quan es plantaren les palmeres, la Pepeta de cal Rovira (Josefa Mercadé Segalà) que tenia 10 anys, fou una de les alumnes que recità un poema:

Aquests il·lustres senyors/ déu premia la seva activitat/ la llavor que
Avui se sembra/ en bona terra caurà/ i la plantació de dit arbre/
Aquí l’hem de venerar/ Treballem la terra/ planteml’arbre/ i un dia vindrem/ a buscar el seu abric( i flors i fruita/ ens donarà.

Cal Figueras(9): cafè, sala de ball, (1886) barberia. S’ha trobat unes pintures estil goyesques en una de les parets. Actualment estan tapades.

Cal Xic Godall (11):Compra i venda de vi

Cal Batista(12): emblanquinador, agutzil, campaner, cafeter. Arcades gòtiques a l’entrada

Ca la Rosalia Clara (11): cafeter

Ca l’Esteve Pié (13): llates

Cal Domingo: betes i fils. Després, tancat de ramat d’ovelles.

Cal Tupiner (19): Perruqueria

Cal Petricó: bodega

Carrer Muralla

Cal Marcó ferrer i Maria (28): merceria i roba. Ferrer i premsa al camí Solà.

Ca la Júlia (22): merceria, espardenyes, llates.

Ca l’Oriol: ferrer

Cal Federico(17): paleta

Ca la Quitèria (20): begudes, conills, compra fruits secs. L’avi Bartomeu era l’encarregat de netejar les vores de la carretera

Cal Pau Rosari (16): ous, vi, granges.

Cal Torné / Ca l’Adela: forn de pa i comestibles

Ca l’Enric (11): forn de pa

Cal Cantona(33): venda de guix

Escoles públiques

Els Casalots: Final del poble.

Cal Xic Godall: venda de vi.

Sindicat: Premsa

Cal Fontanilles: data en una biga de fusta (1872?) i a la portalada de l’altre costat (1838)

La Parellada.

Carrer Nou

Ca l’Anton Pim-Pom (2): llates, espardenyes. Bar. Mel. Arcades gòtiques.

Cal Virgili (1): comestibles, peixateria, taxi.

Cal Bessonet (5): venda de cavalls i matxos.

Ca la Tersina (8): treballs de llana. Rajola amb data (1841)

Cal Pere Ferrer (10): ferrer.

Cal Jaume Barber(12): merceria i perfumeria, barberia i perruqueria, matalasser.

Cal Vicenç Boter (14): boter

Ca l’Esquerrà (20): cafè i ball. Carnisseria.

Cal Marruecos (7): data (1774)

Cal Peret (13): agutzil i pregoner.

Ca l’Adela (24): comestibles

Cal Teixidor (26): Data 1801

Ca l’Hostaler (15): antic hostal.

Cal Casat (19): menjar i pa.

Cal Poterres (21): barberia.

Cal Joan Fuster (34): fusteria, emblanquinador.

Cal Nicasi (36): barberia i cria de conills.

Cal Manel Regalat (40): Maquinària moviments terra.

Les Casetes

Cal Marcelino: treballs amb llana. Campaneres.

Cal Punxó (9): peces per a màquines.

Cal Sec: taller de teixir.

Escoles públiques (actualment en desús i dedicades a altres activitats). Al davant les dues cases dels mestres.

La Torre (família Font)

A la zona del Camí Solà hi ha la fusteria dels germans Godall, en la que anteriorment hi hagué una fàbrica de botons de fusta.

Fora del poble, a la carretera de Bonastre a Albinyana hi ha l’actual cementiri parroquial.

Dintre del terme municipal hi ha antigues mines de ferro i de plom argentífer.

Nota: Aquest itinerari es féu el dia 22 d’abril de 2013 pels carrers de Bonastre amb els alumnes dels cicles mitjà i superior de l’escola Estel del poble, acompanyat de la seva mestra  Alícia Roca i altra ajudanta.  Estigué present en tot el recorregut l’Antonio de cal Benigno.