Aquells mesos, de fa molts i molts anys, ja fa temps que han canviat. Ja fa temps que els seus noms van ser traïts. Perquè el setembre, l’octubre, el novembre i el desembre van ser batejats així perquè el setembre ocupava el número 7 del calendari, l’octubre era el vuitè, el novembre era el novè, i el desembre, el desè.

Quan al calendari s’hi van afegir dos mesos, la referència numèrica va deixar de ser vàlida. L’octubre, el mes que era el número 8 -octo- ara és el número 10. En els nostres costums i el nostre clima, és un mes de transició, que va abandonant la tardor per obrir la porta de l’hivern. Naturalment, aquesta evolució sempre és imprecisa. El que nosaltres anomenen Temps no ha estat mai sotmès a cap disciplina, ens acaricia quan vol i ens castiga quan li sembla. Perquè parlar de la tardor suposa acudir als tòpics, probablement incompatibles amb la realitat.

Hi ha dues opcions per a encarar-se amb la tardor: la que és característica dels poetes i prosistes literaris, i la de l’experiència popular. Els poetes hi tenen fàcil. “Estació de la boira i de l’abundància” com va cantar el poeta anglès, John Keats. Definició comprensible en unes terres no llatines. I potser també té raó un altre poeta: “Tardor grisa, quina dolça i infinita tristesa en els pansits jardins...”. Però només té una raó lírica. La veritat no es deixa empresonar entre bonics adjectius.

Potser molt temps enrere la tardor era més formal. Fins i tot tinc la impressió que quan jo era jove les contradiccions entre la tardor i el clima que se  li suposa eren més discretes que avui, que podem tenir un temps primaveral i un cel net o tornar a la seva normalitat  d’uns bons xàfecs i unes ventades incòmodes.

L’octubre ho aguanta tot. Fins i tot  va haver suportar que el primer dia del seu mes fos imposat com el Día del Caudillo, por la gracia de Dios.

Acabarem amb el poema “Cançó de tardor” de Noé Rivas:

CANÇÓ DE TARDOR

Ja ha arribat la tardor 
vestida de groc i marró, 
cauen branques, cauen fulles 
que després trepitgem tots.

Ja ha marxat la calor, 
vent i pluja se l’han endut, 
nits més llargues, més silenci, 
flaires que recordem tots.

La natura ens durà 
pomes i raïms del bo, 
molts bolets, també castanyes 
que ens agraden molt a tots.

Ja ha arribat la tardor, 
vestida de groc i marró, 
ara anem a passejar 
que això agrada a tothom.