Quan es va inaugurar el Camp Nou, el dia 24 de setembre de 1957, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, el Futbol Club Barcelona va encarregar una imatge de la Moreneta al Monestir de Montserrat. Va ser la talla que durant la misssa inaugural va donar la volta al camp sobre les espatlles de varis membres de la Penya Solera. Per a l’ocasió també va encarrergar-se una pedra portada del Massís de Montserrat perquè fes de pedestral que situaria amb la imatge, a la capella de l’estadi, al passadís de sortida al camp, tal com va preveure l’aquitecte Francesc Mitjans. “Quan es va inaugurar l’estadi, només teníem la imatge i la pedra”, explica Joan Rovita (La Bisbal del Penedès, 1935).

Un temps després, dos membres de la Penya Solera van patir un accident de cotxe. Un cop recuperats i en acte d’agraïment a la Moreneta (perquè en la recuperació s’hi van encomanar) van comprar dos canelobres per tal d’il·luminar la capella. En dur-los a la capella, la Penya Solera va oferir-se al club per custodiar, ornamentar i cuidar la capella: “Vam anar a veure el president Miró-Sans i quan li vam demanar diners, va obrir un calaix i va dir: tot això són factures per pagar. Diners no en tinc”.

Amb aquesta resposta, fruit dels deutes que tenia el club per les obres del Camp Nou, la Penya es va oferir a costejar les obres d’adequació de l’oratori. Des de llavors Joan Rovira és custodi de la capella, primer com a membre de la Penya i després a través de l’Agrupació Barça Jugadors, l’antiga Agrupació de jugadors veterans del Barça.

La Penya Solera era única per ser la primera. I a partir d’ella s’anirien creant penyes culers arreu del país i del món. Avui Rovira és el darrer membre viu de la primera penya culé. Desapareguda la Penya Solera, com que també era membre de l’Agrupació d’exjugadors del Barça, es va oferir per continuar com a custodi de la capella, càrrec que va autoritzar per escrit el president Josep Lluís Núñez l’any 1997. Ara Rovira amb l’ajuda del seu fill, vetlla encara perquè la capella llueixi i estigui degudament ornada.”Quan hi ha partit cuidem que les llums estiguin obertes, canviem les flors segons el temps litúrgic i procurem que no hi falti cap element que una capella ha de tenir”.

Situada sota la graderia de tribuna, la capella encara està situada al seu emplaçament original. És l’element que uneix gespa i vestidors i lloc de pas obligat per sortir al terreny de joc. Amb el pas dels anys, la Moreneta ha vist com s’anava completant tot l’oratori gràcies a la tenacitat i empenta de Rovira. Es va col·locar l’altar amb l’escut de la Penya Solera, del Barça i de la ciutat amb una inscripció ben explícita: “La taula i l’ara dedicada a Déu per la fe dels germans” (Mensa et ara dedicated Deum fides sodalium).

La capella acull cada novembre una missa pels difunts de l’entitat Barça Jugadors. Històricament ha viscut dos grans moments gloriosos: la visita del papa Joan Pau II l’any 1982 i la capella ardent de l’històric Josep Samitier: “Quan va morir Samitier per aquí van passar milers de persones a donar-li el darrer adeu”. També els jugadors -els de casa i els de fora- hi passen abans de cada partit. Alhora, és parada obligatòria dels milers de culers d’arreu del món que visiten l’estadi.

Podríem dir que el Barça és més que un club perquè compta amb persones com Joan Rovira, que han dedicat cos i ànima –mai millor dit- a estimar-lo i fer-lo gran, especialmente en Rovira i fill cuidant i engrandint la capella que avui llueix molt més que el primer dia.