Fent una mica d’història, l’any 1906, per la festa Major de Sant Miquel (segons explica Vicenç Joan Camps a EL Llaç, núm. 545 agost-setembre 2018) trobem que l’Antoni Cardús (de cal Poc Drap), que va ser el creador del primer equip de futbol de la nostra vila, també era l’organitzador de totes les curses de bicicletes de les festes majors que s’anaren celebrant durant molts anys. En aquesta Festa Major de l’any 1906 es va fer la primera manifestació esportiva del pedal i per la seva novetat hi van assistir quasi tots els veïns a la plaça de la Vila. Aleshores només eren posseïdors d’aquest aparell de recent invenció uns 10 o 12 vilatans i ells prengueren part (en aquella època, la vila era presidida per l’alcalde Fidel Vila i Amigó, comptava amb uns 2.500 habitants). Aquesta festa del pedal va consistir en una exhibició de curses d’obstacles i cintes brodades per noies de la vila.

A més de l’Antoni Cardús hi van participar Joaquim Canalias, Josep Cardona, Antoni Martí Arnabat, Pere Rodon Trocha, Josep Vila (el Pepet de la tos) i els jovenets Josep Madorell, Joanet Torres i el Jaume i l’Antoni Tort Roca. La prova va ser tot un èxit. Els tres primers esmentats van muntar una mena de velòdrom al pati magatzem de la Central Elèctrica i allà llogaven bicicletes a dos rals l’hora. Fou tot un espectacle veure els novells fent tombarelles i caient al terra. Aviat es va fer molt popular la bicicleta i molts vilatans van ser posseïdors d’aquest aparell i es va crear la Societat Ciclista amb un reglament, amb seu al Cafè Alhambra. Després ja van venir les motos i els cotxes. També aquest any 1906,, l’Associació Catalanista va muntar un envelat per fer-hi els seus espectacles i a la plaça de la Vila es van fer sardanes i balls populars.

Un altre any, per la Festa Major, al Cafè de l’Alhambra van posar en escena l’obra de teatre en dos actes La mà de Mico, on un jove del Papiol, mosso forner a cal Josep Sadurní, els va delectar amb les seves dots d’actor tràgic; més tard, aquest mosso esdevingué un famós actor professional: el gran Joan Santacana. A l’entreacte, en Jaume Tort (el Damià gran) havia de recitar el monòleg L’escudellòmetre i en aparèixer a l’escenari, el públic de les primeres cadires va començar a riure desaforadament, de manera que l’actor va quedar tot sorprès. El que realment passava, però, és que, en vestir-se, es va oblidar de cordar-se degudament els botons de la bragueta dels pantalons, però tot seguit, girant-se d’esquena al públic, va esmenar aquell ensurt tan divertit.

A la Joventut Catòlica, per la festa Major i pel seu caire religiós no feien ball, però sí les típiques sardanes i representacions teatrals d’aficionats. Un any van posar en escena l’obra El fantasma de sant Elm, interpretada per en Josep Ventura (el Pep pintor) i l’apuntador va ser el Joan Pujol i Font (el Joanet del Noi Gran).

L’any 1911, per la Festa Major s’organitzaren unes curses de bicicletes i també de pedestres, però van ser poc lluïdes per la manca de participació. Les bicicletes només van comptar amb tres corredors. Just acabada la cursa d’aquests ciclistes hi va haver la cursa pedestre, també amb només tres participants. El premi era de 25 pessetes, llavors una esplèndida setmanada. A les voreres del Cafè Alhambra i a la del davant de cal Garriga (cal Negre), a la rambla de la Riera (actual carrer Jacint Verdaguer), hi havia unes cadires per al públic, que fou nombrós, i una cinta posada al terra, de banda a banda, significava l’arrencada i meta de les curses: des d’allà cap amunt fins a arribar a la barrera del tren (tres voltes per als ciclistes i una per als pedestres).

En el Centre Catalanista (Casino Vell), l’últim dia de Festa Major van fer opereta i tot i que tenien una bona sala, van aixecar un envelat a la plaça de l’estació, on també els dies abans hi van fer balls amb els clàssics xotis, poca, etc.