Algunes cases antigues de Molins de Rei, com també les masies dels voltants, tenien uns sostres decorats amb relleus . Era quan els sostres estaven formats amb bigues de fusta i revoltons de volta de rajola, generalment allisats per sota amb calç o bé guix. Ocasionalment, però, en algunes masies importants o cases pairals antigues, aquests espais entre les bigues que formaven els revoltons eren adornats amb artístics gravats que decoraven tot el sostre.

Era una tècnica de construcció diferent i poc coneguda de la qual al nostre Museu hi ha exposades unes mostres originals. Aquests revoltons decorats es coneixien pel nom de socarrats.

Una van ser recuperats l’any 1968 a la desapareguda masia de can Serra, de Santa Creu d’Olorda, i els altres l’any 1973 al també desaparegut edifici de can Perals de Sant Vicenç dels Horts.

Aquests gravats dels revoltons es reproduïen directament amb un motlle de fusta que es fixava entre les bigues, en el qual s’escampava, primer, una capa de calç fina per reproduir netament el dibuix del motlle i després es reomplia el revoltó amb morter de calç i fragments de rajola entrelligats fins a aconseguir un gruix prou sòlid per formar el terra de la planta superior.

Del procés de recuperació i restauració dels revoltons que avui estan exposats al Museu s’han obtingut els coneixements artístics que són gravats d’estil gòtic del sostre de l’antic edifici de can Perals, que havia estat la baronia dels comtes de Cervelló. Podien ser del segle XVI, segons data de l’any 1538 que tenia gravada una pedra de la façana.

Quan a la masia de can Serra, si bé ja se’n tenien referències en el segle XIV, els revoltons amb gravats del sostre de la casa segurament serien de la reconstrucció feta, segons el Sr. Jordà. Era la masia on el pintor molinenc, Miquel Carbonell, hi feia llargues estades a final del segle XIX.

També hi trobem al Museu els revoltons amb gravats que decoraven el menjador de la masia de can Rigol, de Corbera, aquests de l’any 1708, segons la data gravada al portal de la masia.

Els tres revoltons esmentats, si més no, són el testimoni de la seva utilització, possiblement al llarg de tres segles: a mitjan del segle XVI, a can Perals; a principi del segle XVII, a can Serra i ales primeries del segle XVIII, a can Rigol.

Quan al significat dels gravats que els decoren, els de can Perals, avui exposats al museu, són clarament uns motius ornamentals amb un artístic dibuix d’estil gòtic que s’anava repetint.

Les set figures diferents que componen els gravats de can Serra, que també s’anaven repetint per tot el sostre, excepte un amb les lletres SERA i el símbol d’una serra de fuster que demostren una clara al·lusió al cognom dels propietaris, la resta, encara avui, no se sap el que volen simbolitzar. Això sí, s’hi troben símbols evidents d’un arrelat esperit religiós, però també animals per treballar la terra, el raïm que produïa o la roda per al transport. El cor, el peix, la serp i la tortuga, segurament interpretaven alguna simbologia que no coneixem.

Avui exposats al Museu formen part de l’important patrimoni històric que guarda i són el testimoni d’antigues formes de construcció i de decoració dels sostres d’algunes cases importants. Sens dubte, ofereixen un destacat treball artístic que va tenir el seu propi protagonisme en el passat.