L’ametller (Prunus dulcis) té el seu origen en les regions muntanyoses de l’Àsia central, on es cultiva des d’èpoques remotes (5000 a 40000 aC.), i a través de rutes comercials, probablement fou introduït pels fenicis a Espanya, on s’ha convertit en la actualitat en el segon país productor darrere dels Estats Units d’Amèrica.

L’ametlla és la llavor comestible del fruit de l’ametller, una petita llavors blanca, tova i envoltada d’una pel·lícula de color canyella i que es protegeix amb una closca, recoberta, alhora, per una pell verda que es va assecant i obrint a mesura que va madurant. Es tracta d’una de les fruites seques més nutritives.

El seu consum a manera de refrigeri, aperitiu o com a ingredient en amanides, batuts, salses, guisats o postres permet gaudir del seu sabor i els seus beneficis en múltiples propostes gastronòmiques.

L’ametlla és apta per a tot tipus de dietes, concentra gran quantitat dels principals nutrients imprescindibles per a una alimentació saludable. Destaca el seu alt contingut en potassi, fòsfor, magnesi, calci, zinc i ferro, i és ric en vitamina E i escàs contingut en hidrats de carboni. L’oli de l’ametlla s’utilitza com emol·lient pel cos, i l’essència d’ametlles amargues en perfumeria, pel seu aroma. Amb les ametlles s’elaboren els famosos torrons i massapans que constitueixen un aliment nutritiu. Contràriament al que podria semblar en un primer moment, una proporció d’ametlles (uns 45 grams) és molt saludable i contribueix a la pèrdua de pes.

Els nostres avantpassats grecs, en la seva extensa mitologia, expliquen que Zeus, mentre dormia, perdé semen que caigué a terra; sorgí d’ell un ser hermafrodita, Agdistis, a qui Dionís va castrar. De les seves parts genitals caigudes a terra cresqué un Ametller. Un fruit d’aquest arbre fecundà a Sangarios, una filla del deu-riu, en col·locar una ametlla sobre el seu cos. La força juvenil de l’Ametller es transformà en potència procreadora. Una altra antiga llegenda conta que una de les filles del famós rei de Frígia, Mides, es morí de tristesa per la mort del seu estimat marit y sobre el cadàver florí un Ametller, com renaixement de la vida, de igual manera que després de l’hivern floreix ritualment l’Ametller. Resultava sorprenent que aquest arbre florís abans que brotessin les seves fulles. La mitologia oferia una explicació. Fílide, la princesa de Tràcia, s’enamorà d’Acamant, un jove combatent de la guerra de Troia. Quan ella s’assabentà de la destrucció de la ciutat, tots els dies anava a la costa a veure l’arribada de la flota atenesa, esperant l’arribada del seu amat. Al novè dia d’infructuosa recerca, la jove morí de pena, creient que ell havia mort. La deessa Atenea transformà el cos d’ella en un Ametller. Al dia següent, després de la reparació de la nau que el conduïa, arribà Acamant, que només va poder acariciar l’escorça de l’arbre. Fílide, des de la seva naturalesa arbòria, respongué al seu amor florint de sobte, sense brotar. Tots els anys, les antics atenesos dansaven en honor dels enamorats, de la mateixa manera que els ametllers segueixen mantenint la seva peculiar floració fins a l’actualitat.

Segons la tradició jueva, l’ametlla generalment representa el que és amagat, l’ignot darrere d’una escorça dura. Descobrir l’ametlla, menjar-la té per significació descobrir un secret. Pel peu d’un Ametller s’entra a la ciutat misteriosa de Llum (que en hebreu significa ametlla), la qual és una estança de la immortalitat. També Llum es deia el lloc on Jacob tingué la seva visió i que renomenà Beith-el o Casa de Déu. A la religió cristiana, hereva de la simbologia hebrea, l’ametlla juga un paper fonamental, doncs representa a Jesucrist, perquè la seva naturalesa divina està amagada en la seva naturalesa humana, d’igual manera que abans de néixer, estava en el cos de la seva mare, la Verge Maria. En la iconografia medieval és comú trobar representacions de la Verge, Jesús i els sants, dintre d’una ametlla o màndorla, forma el·lipsoidal amb dos vèrtex: un apuntant al cel i l‘altre a la terra, unint el que és diví amb el que és terrestre) (A l’església de Sant Climent de Taüll hi trobem una màndorla amb la imatge de Crist, dins).