L’11 de setembre del 1973 es va produir a Xile el cop d’estat contra el president Salvador Allende. Un complot antidemocràtic de la dreta reaccionària, d’una part de la classe empresarial i de la CIA va posar fi a una via socialista allunyada de tot absolutisme i tota insurrecció popular. L’assalt del dictador Augusto Pinochet va obrir pas a una dictadura militar similar a l’Argentina, a partir del 1976 liderada per Rafael Videla. Disset anys d’horror en el primer cas, set en el segon. 

Dos-cents cinquanta-nou anys abans de l’atemptat xilè, l’11 de setembre de 1714, Barcelona queia davant les tropes de Felip V. Petit punt a l’atles global, terrible derrota local atès que els decrets de Nova Planta promulgats pel net del rei Lluís de França abolien les lleis i les institucions pròpies del principat de Catalunya, així com les dels regnes d’Aragó, València i Mallorca. Com a colofó, la dinastia borbònica es refermava a Europa.

L’11 de setembre del 2001 va fer acte de presència un terrorisme  fins aleshores inconcebible. Quatre avions amb terroristes suïcides van sobrevolar els Estats Units, i el més mortífer es va estavellar contra el World Trade Center de Nova York, on va causar 3.000 morts  instantanis i 37.000 ferits. Ni els nord-americans ni la resta d’Occident podien creure en la seva vulnerabilitat davant l’atac de l’organització gihadista Al-Qaida. Una de les conseqüències va ser la immediata invasió de l’Afganistan per part dels Estats Units i els seus aliats a fi de destruir Al-Qaida. Més vessament de sang durant 20 any i finalment el retorn dels talibans al poder.

Aquests 11 de setembre poden significar una data casual, un malefici. Però cada dia ens trobem a les notícies 11 de setembres, sense data ni any, que continuen massacrant a poblacions innocents, matant homes, dones i nens perquè no puguin protestar més. Ja sé que és una utopia recordar el que tantes vegades s’ha dit sobre la pau i la seguretat internacionals. No voldríem que fossin uns papers  mullats, de molta i massa parafernàlia per fer-se la fotografia. Recordem que l’ONU  i els seus articles són perquè es compleixin els objectius per als quals fou creada l’any 1945: mantenir la pau i la seguretat internacionals, assolir la cooperació entre les nacions per resoldre els problemes globals. Que deixi de ser un organisme fallit, que per fi s’imposi la negociació i s’enterrin les armes.