Quan arriba setembre, dins del context de cada família es prepara el material escolar necessari per a cadascun dels fills: llibres, motxilles noves... Un ritual de cada any.

Comença un nou curs, una etapa marcada per la tornada als estudis, tant del col·legials com dels universitaris. Però no únicament els estudiants inicien el curs, qui més qui menys acaba de passar una temporada de vacances que li ha servit per descansar i recuperar forces; hi ha hagut una aturada en la rutina i ara és l’hora de tornar-hi, però amb il·lusió. Tots hem de començar aquest nou curs amb il·lusió de veure, uns els amics de l’escola, de conèixer algun alumne nou, d’explicar-se que han fet durant les vacances, estrenar nous llibres i llibretes i fins i tot per fer la tradicional redacció “sobre l’estiu”. I els grans, trobar aquells amics i familiars que s’han dispersat en arribar l’estiu.

Més aviat que tard, les persones adultes ja fa dies que van acabar les vacances, això qui les hagi pogut fer, però fins que no han començat els col·legis és com si no s’acabés de portar el mateix ritme que la resta de l’any. D’aquesta manera tots vivim aquest canvi de ritme marcat per l’inici de curs, per a tots suposa un inici.

La il·lusió d’aquest nou inici ens hauria d’empènyer a afrontar nous reptes, a fer les coses millor. Els inicis amb il·lusió solen ser plens de bons propòsits i, perquè es compleixin, caldrà mantenir-la. No seria un bon propòsit mantenir aquesta il·lusió durant tot el curs?

Tenim il·lusió quan esperem que alguna cosa ens agradi, ens ompli de joia. De vegades el que ens fa il·lusió és una situació nova, com l’inici de curs, però normalment, en el dia a dia, podem tenir petites il·lusions que, si es mantenen tots els dies, ens ajudaran a realitzar totes les nostres tasques sense rutina.

Recordo quan començava la meva experiència com a docent. Era l’any 1963, Molins de Rei, Col·legi Sant Miquel. A aquell setembre li faltaven encara dies per arribar al 8 de novembre per complir 17 anys. Tutor de la classe de 3r grau. Primeres mirades de sorpresa, un professor tan jove! També eren per a mi mirades de sorpresa quan els explicava, des de la tutoria, com afrontaríem el curs. Eren aquells primers moments d’incertesa, de complexitat...però el temps va anar posant ordre al treball diari i això, en el mateix col·legi! Fins que em vaig jubilar als 65 anys. Total, vaig estar al Col·legi Sant Miquel, 48 anys 2 mesos i 8 dies, sense cap moratòria. Es pot dir sense cap petulància, que hi vaig néixer i hi vaig acabar fent la meva vocació que, a hores d’ara, és quan trobo més satisfacció per la quantitat de coneixença, no solament a Molins de Rei, sinó també als pobles dels voltants que, aleshores venien al col·legi.

Encara avui dia, tinc gravades les imatges d’aquells primers alumnes il·lusionats i només de pensar-ho també m’omple de joia.

Ara estic, des de fa molts anys, en altres estadis de la meva vida, tots encaminats a la cultura de Molins de Rei, sobretot. I un d’aquests estadis és aquest espai que faig cada dimecres al programa diari “Bon dia i bona hora” a Ràdio Molins de Rei, “Parlem de...” on procuro parlar de Molins de Rei en diferents vessants i altres articles que crec que poden interessar.

Des d’aquesta primera finestra del nou curs reitero el que he dit moltes vegades, si ens escolteu i us hi sentiu bé, aquest és el millor regal que puc rebre de vosaltres.

Bona entrada al curs radiofònic de Ràdio Molins de Rei. Aquí ens trobareu.