Segur que a moltes cases o a la feina, més d’una família té un calendari amb unes dates, possiblement de juliol o d’agost, encerclades en color vermell o marcades en llapis. És quan començaran les vacances, el moment més esperat de tot l’any. I durant les jornades vocacionals, malgrat no treballar, se seguirà cobrant la part del sou que pertoqui perquè el descans remunerat és un dels drets de tots els treballadors assalariats i, com no, de totes les persones que han arribat a l’edat de la jubilació, i poder gaudir d’uns dies diferents.

Com que la voràgine del present produeix amnèsia col·lectiva, val la pena recordar que el dret a tenir les vacances pagades no va caure del cel sinó que es va aconseguir gràcies a anys de reivindicacions i a la lluita obrera. El problema és que com que la situació dels treballadors era tan precària, primer es van haver d’aconseguir altres drets més bàsics, començant per la limitació de la jornada laboral a les vull hores diàries. No va ser fins a la dècada del 1980 que es va generalitzar i regular el descans remunerat. Evidentment que abans ja hi havia que feien vacances, però sense cobrar, cosa que per cert encara passa a molts llocs del món.

Ara bé, si la història de Catalunya hagués anat d’una altra manera, potser se n’haurien tingut abans de les vacances pagades, i es possible que molta gent de l’àrea metropolitana hagués anat a gaudir-les a la projectada La ciutat de repòs i vacances. Aquest projecte es va dissenyar durant la Segona República per iniciativa del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC).

L’objectiu d’aquesta idea era oferir una opció de vacances a les classes treballadores de Barcelona que massificaven les insalubres platges de la ciutat, on el que s’hi anaven a refrescar compartien espai amb els barraquistes, com en el cas del Somorrostro. Cal tenir en compte que aleshores gairebé ningú tenia cotxe i la gent es desplaçava fins a la platja on els portava el transport públic. Els troleibusos portarien la gent fins a les zones de descans, situades davant del mar i on també hi hauria instal·lacions esportives per fer exercici.

Aquesta idea va agradar al Govern de Francesc Macià, que hi va donar llum verda, però primer els Fets d’Octubre del 1934 i després la guerra civil van fer impossible que el projecte es convertís en realitat.

Abans que tothom somniés a fer vacances, quan arribava la calor la gent que s’ho podia permetre estiuejava i fugia de la ciutat cercant indrets més agradables.

Avui dilluns, últim dia d’aquest espai “Parlem de...” del curs 2024-2025, aneu on aneu, us desitjo un bon estiu i que gaudiu del descans, com procurarem fer-ho també nosaltres, per recuperar forces per afrontar el curs vinent. Per a mi ha estat un plaer durant tants anys poder compartir la història de Molins de Rei, del Museu i dels Amics del Museu i tants altres temes que he cregut d’interès i /o curiositat, reflexions i el relat curt, que cada vegada m’hi trobo més a gust. Per tant no us dic adeu. Ens tornarem a trobar el mes de setembre amb nous articles, seguint l’esquema dels anys anteriors, millorant en el possible perquè pugueu gaudir d’aquesta estoneta setmanal, acompanyat de flashos de música i comunicació molt agraïda, això sempre en companyia de vosaltres, amables seguidors de Ràdio Molins de Rei, la Ràdio Nostra.