La font de can Farrés és la de més alçada del terme de Molins de Rei, a 290 metres, i forma part de la capçalera de la riera de Bonet, que està situada als peus de l’antiga explotació de roca calcària de la pedrera de la Sanson. La font és una construcció senzilla, formada per una petita bassa de pedra vista, d’uns 100x50x20 cm, amb un sobreeixidor a un costat. Com la major part de fonts del nostre rodal, aquesta també es veu molt abandonada. Uns metres més avall de la font hi ha un gran dipòsit on, en èpoques de pluges abundoses, va a parar l’aigua.

La masia de can Farrés és una bona construcció a prova dels anys, fins i tot de les barrinades de la pedrera de ciment, que la sotraguejaren molt. Arquitectònicament, el mas té unes línies senzilles que no han evolucionat a causa de les reformes i obeeixen a un antic concepte de masia. Tot i l’escarpat terreny, l’aigua de la font enriquia alguns conreus i hi abeuraven els bens i cabres de la propietat. En Ramon Farrés i Serra va ser l’últim batlle de l’extingit municipi de Santa Creu d’Olorda el gener del 1916. Encara hi ha vilatans que se’n recorden de la Pepeta de can Farrés quan cap als anys seixanta del segle passat, baixava a la vila a fe la compra i deixava lligat el burret, el seu mitjà de transport, a la reixa que hi ha a la bifurcació dels carrers Balmes i Alfons II d’Aragó, actual carrer Major.

Als voltants de la font i de la masia de can Farrés, el terreny de conreu ha estat sempre de secà i pedregós, no gaire bo. Amb l’abandó de les feines agrícoles, en els camps erms s’hi ha anat instal·lant, al llarg dels anys, tot un munt de plantes remeieres que creixen bé a la solana i que s’han adaptat bé a l’aridesa d’aquest indret. Moltes són molt familiars, com la farigola, el romaní, el cap d’ase o la sempreviva. El moment més gratificant per fer-hi una passejada és a l’arribada de la primavera.

Com també ho seran, de gratificants, les bones panoràmiques que es divisen des del caminet que va de la masia a la font. Podrem contemplar d’unes àmplies vistes sobre la vall baixa del Llobregat i les muntanyes més properes que fan de contrafort al massís del Garraf i l’Ordal com ara les de Sant Ramon, Sant Antoni, el puig Vicenç, Eramprunyà o les muntanyes de Begues.

Sens dubte, aquí, el paisatge agafa protagonisme i val la pena de dedicar-li un cert temps per tal de fer un exercici geogràfic de descoberta del nostre entorn més proper.

Tant que he treballat
i ara m’han jubilat.
Ara ja no rajo, però d’aquí
ha sortit molta aigua
per donar beure a persones i animals.