Aquest any, 2025, és una data molt especial per a Mans Unides, l’ONG de l’Església Catòlica dedicada a la cooperació internacional, ja que celebra els seus 65 anys de feina per tot el món.

Des dels seus orígens, Mans Unides s’ha centrat en la lluita contra la fam, la pobresa i les desigualtats. La campanya contra la fam és la seva primera gran iniciativa, que porta dècades d’existència i que continua sent un dels eixos principals de la seva feina. A través dels projectes a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Àsia, l’entitat intenta pal·liar els efectes de la fam, però també atendre altres tipus de pobresa com l’educativa, la de salut o l’aigua i sanejament. Com diu Mireia Angerri, presidenta de la delegació de Barcelona de l’entitat “la fam és la punta de l’iceberg de la pobresa o la desigualtat”.

Malgrat els avenços tecnològics, la presidenta diu que “ la situació de fam extrema encara afecta més de 700 milions de persones. La xifra espanta. S’ha avançat en molts àmbits, però continua sent una aberració que tanta gent passi fam”.

Una de les característiques distintives de Mans Unides és que va ser fundada per un grup de dones de l’Acció Catòlica a finals dels anys 50, en un context social i religiós en què les dones tenien un paper secundari dins l’Església. Els estatuts de l’entitat estan escrits en femení, la qual cosa fa que la seva direcció estigui, majoritàriament, composta per dones. La presidenta declara amb orgull: “Aquesta mirada diferent ens fa ser una entitat única”.

Un altre dels pilars fonamentals de Mans Unides és la sensibilització. Tot i la tasca que realitzen, encara queda molt camí per recórrer a l’hora de conscienciar la societat catalana. Van a escoles, als instituts, a les universitats, però és molt poc perquè no tenen la capacitat per arribar a tothom.

Sobre si l’Església ha de fer cooperació internacional, s’ha de puntualitzar que Mans Unides no es dedica a l’acció pastoral, sinó a la cooperació i al desenvolupament. La seva tasca es basa en oferir eines per ajudar les persones a recuperar la seva dignitat humana, treballant amb comunitats locals sense fer distinció de creences religioses. “Els missioners mai no han mirat a qui ajudaven, només ha anat on eren necessaris. Nosaltres “Mans Unides” fem el mateix”.

La situació mundial, malgrat ser desoladora en alguns punts, també ofereix signes d’esperança. Angerri explica alguns casos d’èxit com al Camerun on s’ha aconseguit crear una escola d’infermeria que ha esdevingut un hospital de referència, gràcies a la cooperació amb la comunitat local. A Sierra Leone, l’ajuda de Mans Unides ha permès construït una escola amb aules adequades per als alumnes que abans feien classe sota un arbre. Petits casos, però són casos d’èxit.

Però no tot és fàcil. A països com l’Índia, les entitats religioses i d’ajuda internacional estan patint les conseqüències de les restriccions imposades pel govern hinduista, que no permeten que certes organitzacions rebin ajuda financera de l’estranger. Malgrat aquests obstacles, la presidenta ha expressat la seva confiança en la capacitat de l’entitat per continuar endavant, gràcies al suport de socis locals i la solidaritat de les persones. I acabarem amb les seves paraules, fent una crida a la reflexió i l’acció: “Hem de sentir-nos afortunats pel que tenim i aprofitar-ho per ajudar aquells que no tenen el mateix. Tots podem fer alguna cosa, encara que sigui petita”.