Conegut també com “el millor deixeble de sant Agustí”, Pròsper d’Aquitània, nascut segons quins historiadors, uns cap a l’any 390 a Aquitània i altres cap al 370, perquè en aquells anys no hi havia una cronologia fiable. Era un cristià laic que va dedicar la seva vida a defensar les doctrines de gràcia i predestinació que havia establert el mateix Agustí.

Aquest sant és un dels pocs grans teòlegs de l’Església antiga que o va ser mai sacerdot ni tampoc monjo. Va viure en comunitat, però sempre com a germà llec. Era, per tant un teòleg laic.

Fins a l’any 428, va viure en un monestir de Marsella, on va estudiar la teologia de la gràcia d’Agustí, amb la qual tenia moltes discrepàncies. Allà va comprovar la gran difusió del pelagianisme, una heretgia que relativitzava la gràcia divina en assegurar que la salvació depenia sobretot de la voluntat personal i negava l’existència del pecat original, ja que considerava que la falta afectava només a Adam i no a tota la humanitat, i que, per tant, els nens naixien sense culpa. Això contradeia un dogma bàsic segons el qual el baptisme té, entre altres funcions, netejar el pecat original.

Per reforçar els seus arguments, Pròsper va escriure una carta a Agustí. Aquest va respondre-li amb dos textos, que portaven el títol de Sobre la predestinació dels sants i Sobre el do de la perseverança i que va convèncer a Pròsper.

Pròsper es va dedicar en cos i ànima a la predicació de la doctrina de l’Església i a demostrar l’error de les heretgies. L’any 431, un any després de la mort d’Agustí, Pròsper i un amic seu anomenat Hilari van viatjar a Roma per demanar al papa Celestí I, que havia lloat Agustí, que proclamés la veritat dels seus ensenyaments. En el seu afany va aconseguir que molts cristians, inclosos sacerdots, monjos i bisbes, abandonessin el pelagianisme. La seva activitat va cridar l’atenció del papa Lleó I el Gran i el va nomenar secretari personal, a qui va ajudar en la correspondència contra els nestorians i des de Roma, Pròsper va continuar predicant la doctrina ortodoxa fins poc abans de morir.

L’obra escrita per Pròsper durant la seva època a Roma és ara una font valuosa per tots els que estudien la teologia del segle V. D’altra banda, les seleccions de Pròsper dels escrits d’Agustí van ser la base dels decrets del Consell d’Orange del 529.